(UdL) prehistoria -> TEMA 11- Les primeres societats productores, Apuntes de Prehistoria

¡Descarga (UdL) prehistoria -> TEMA 11- Les primeres societats productores y más Apuntes en PDF de Prehistoria solo en Docsity! Prehistòria Universal Jordi Castany i Masip Bloc 3: 26 de Novembre -TEMA 11- Les primeres societats productores: Neolític: les societats ja produeixen aliments (tant vegetals com animals). La paraula és utilitzada per designar diversos conceptes: - aspecte tecnològic (domesticació de vegetals i animals) - com a període cronològic (des de la domesticació fins a la metal·lúrgia) - concepte històric (transformacions socials i econòmiques) Gordon Childe denomina "revolució demogràfica" a aquesta època per la importància del canvi. Transformacions dels grups caçadors-recol·lectors a productors d'aliments: -> Transformacions en el sistema de subsistència: amb posterioritat a la darrera glaciació diversos grups humans inicien un procés més o menys llarg que els portarà de la caça i la recol·lecció a la producció d'aliments. Cal destacar que hi havien societats que emmagatzemaven, en una sitja1. Hi han recol·lectors intensius que guarden menjar. Per altra banda tenim altres societats que tenien economies especialitzades. -> Transformacions tecnològiques. -> Transformacions en l'estructura social Al 10.000 aC el 100% de la població era caçadora recol·lectora. A partir del 8800 aC al Pròxim orient ja tenim societats productores d'aliments. Això és donarà a partir dels ancestres [planta silvestre que s'explota intensivament per a ser domesticada o l'aliment salvatge passa a estar domesticat]. 1. Sitja Al 10.000 aC el 100% de la població era caçadora recol·lectora. 1. Hipòtesis explicatives del procés de neolitització: 1- Hipòtesis basades en l'ecologia i els canvis mediambientals (Pròxim Orient) [Ampliació amb el Power Point] A: Hipòtesis de l' oasis: creien que el clima després de la glaciació és de pluja a Europa. Amb molt gel al nord, i desert al Sud (Àfrica). Creuen que causa del canvi climàtic els animals viuen en oasis, juntament amb els homes i les plantes. Hipotèticament hi ha una convivència conjunta, però sabem que el canvi climàtic no va existir. B: Hipòtesis de la zona nuclear: en la zona dels Zagras troba un gran nombre d'ancestres. No considera cap canvi climàtic, ell creu que en aquella zona hi ha un canvi tecnològic que els permet explotar tant les plantes com els animals domesticats. C: Hipòtesis d'un nou canvi climàtic: hi ha un canvi climàtic que fa d'estímul per l'aparició de la tecnologia necessària per duu a terme aquesta domesticació. 2- Hipòtesis demogràfiques: A: Hipòtesis de la pressió demogràfica: considera l'augment de la demogràfic un element natural i independent. Així doncs aquest canvi demogràfic fa que hi hagi un major sedentarisme. - Control de la natalitat (matar els nens acabats de nàixer, o el control de la procreació). Això ho feien en societats demogràficament tancades. En les obertes podien fer una divisió del grup total. Com a solució de tot això s'ha d'intentar domesticar plantes i animals per poder augmentar els productes, i això fa que siguin sedentaris. B: Hipòtesis de la zona marginal: tenim una zona nuclear on hi han uns ancestres amb gran quantitat. Controlen la natalitat de forma oberta, en augmentar la població uns grups marxen del nucli i van en zones marginals on no hi han ancestres, per això se n'emporten en la nova zona que habitaran i allí experimenten amb aquests. 3- Hipòtesis socials: (Centre Amèrica i Japó) A: Teoria feta per Bàrbara Bender coneguda com Hipòtesis de la revolució mesolítica: Arròs i Mill. B: Evidències arqueozoològiques: Galls i gallines. COMPLEMENTAR AQUEST ÚLTIM PUNT AMB EL POWER POINT. - TEMA 12- Primeres societats agrícoles al Pròxim Orient. [Primera part igual que el Power Point. Fins la primera Etapa.] 2ona Etapa: 10.300 - 8.800 aC Aquestes mateixes comunitats, en el Llevant, passen a anomenar-se Neolítics. No tenen agricultura ni ceràmica, per això s'anomenen Preneolítics, ja que tenen trets definitoris de societats neolítiques però no tenen ni ceràmica ni agricultura. En les llavors que trobem sabem que ja eren domèstiques, ja que comencen a ser controlades. Tenim les cases semicirculars, amb divisions domèstiques. Hi ha el jaciment de Jericó, on hi han cases de pedra, amb un important sistema defensiu. (defensen la ciutat degut a que hi ha un manantial d'aigua i era el centre del comerç) Un jaciment arqueològic que mostra una superposició per culpa dels estrats s'anomena TELL. En aquesta segons etapa, hi ha un gran nombre d'elements d'argila amb formes d'animals. Un dels rituals més importants era separar el cap del cos, enterrant el cap dins la casa i el cos fora. En l'enterrament del cap se li feia una màscara d'argila. 2. Primeres comunitats aldeanes: 8.800-6.900 aC. Al Llevant ja tenim constància de la domesticació vegetal i animal. Hi ha una economia mixta entre la caça i la recol·lecció i la agricultura i la ramaderia. Hi han assentaments permanents, i ALDEES, en diferents zones. En l'argila hi han figuretes i el que coneixem com "vaixella blanca" (feta d'argila i cendres, no tindrà èxit). Ja hi han les xarxes de comerç, on porten materials exòtics. Un clar exemple és l'obsidiana, originària del mont Taurus. Aquestes rutes aporten una gran comunicació entre els territoris, que fa una major extensió d'elements d'agricultura, domesticació d'animals, etc. FINAL DEL TEMA 12 I TOT EL TEMA 13, 14 POWER POINT. Mirar text de vacances.