Unions cel·lulars, Apuntes de Biología Celular

¡Descarga Unions cel·lulars y más Apuntes en PDF de Biología Celular solo en Docsity! 4- Unions cel·lulars Les interaccions entre cèl·lules i entre la cèl·lula i la matriu són crítiques pel desenvolupament i la funció dels organismes pluricel·lulars. Les unions estables entre cèl·lules tenen un paper molt important en la organització de les cèl·lules en el teixit. Per tant, a les membranes cel·lulars, trobem diferents unions que poden unir les cèl·lules amb altres cèl·lules, o amb la matriu, i que serveixen només per unir o també per permetre la comunicació entre les cèl·lules. Molècules d’adhesió cel·lular: L’adhesió cèl·lula-cèl·lula és selectiva, és a dir, unes cèl·lules només s’adhereixen a tipus determinats de cèl·lules. Aquesta adhesió selectiva ve mediada per proteïnes transmembrana denominades molècules d’adhesió cel·lular. N’hi ha quatre grups principals, que es diferencien segons siguin, o no, calci dependents: - Les calci dependents, l’adhesió cel·lular que permeten requereix de Ca2+:  Les selectines: permeten les interaccions transitòries entre leucòcits i les cèl·lules endotelials o les plaquetes. Aquestes unions, al ser transitòries, no són molt estables. Reconeixen carbohidrats de la superfície cel·lular. Un dels papers d’aquestes molècules és iniciar la interacció entre els leucocits circulants i les cèl·lules endotelials de la inflamació tissular. Després d’aquesta adhesió inicial poc estable es forma una unió molt més estable que permetrà ancorar els leucòcits a la membrana i penetrar als capil·lars.  Les integrines: són els principals receptors cel·lulars de superfície responsables de la unió de les cèl·lules a la matriu extracel·lular. Aquestes unions són fortes i estables. Les integrines s’uneixen a seqüències curtes d’aminoàcids presents en múltiples components de la matriu extracel·lular, incloent col·lagen, fibronectina i laminina. A més de permetre aquestes unions, també serveixen d’ancoratge pel citosquelet. Permeten els contactes cèl·lula-matriu, que són les adhesions focals i els hemidesmosomes.  Cadherines: també mostren especificitat d’unió homofílica. Estan implicades en l’adhesió selectiva entre cèl·lules embrionàries i a més a més també són les principals responsables de la formació d’adhesions estables entre les cèl·lules als teixits. Hi ha unes cadherines diferents a part d’una subfamília diferent, les protocadherines. - Les calci independents, no requereixen de Ca2+ per permetre les adhesions:  La superfamília Ig: modulen unions no estables homofíliques i unions amb integrines. La unió de les ICAM (un tipus de Ig) a les integrines és un exemple d’interacció heterofílica, en què una molècula d’adhesió de la superfície cel·lular reconeix una molècula diferent de la superfície d’una altra cèl·lula. Tot i això el més normal són les interaccions homofíliques, en les que una molècula d’adhesió de la superfície cel·lular s’uneix a la mateixa proteïna d’una altra cèl·lula. Aquesta unió homofílica condueix a una adhesió selectiva entre cèl·lules del mateix tipus. Unions hermètiques: Són anomenades tight junctions o zonula occludens. Tenen una importància crítica per la funció de les capes de cèl·lules epitelials com a barreres entre compartiments fluids. Són les unions entre cèl·lules que alhora aïllen el medi apical del medi basolateral. Constitueixen un precinte que evita el trànsit lliure de molècules per l’espai que queda entre dues cèl·lules. A més a més, separa el medi apical del medi basolateral impedint Proporcionen canals oberts a través de les membranes adjacents permetent la difusió lliure entre cèl·lules veïnes d’ions i molècules petites. Impedeixen però, el pas de proteïnes i àcids nucleics. Com a conseqüència d’això, les unions GAP acoblen tant l’activitat metabòlica de les cèl·lules com les respostes elèctriques. També permeten el trànsit d’algunes molècules senyal intracel·lulars coordinant-se així les respostes de les cèl·lules als teixits. Les unions Gap són estructures constituïdes per proteïnes transmembrana anomenades connexina. 6 connexines a cada membrana formen un porus cilíndric. Aquests porus s’hauran d’alinear amb els porus similars de la cèl·lula adjacent per poder formar un canal obert entre els dos citoplasmes. - Plasmodesmes: són connexions citoplasmàtiques que permeten la comunicació entre cèl·lules vegetals adjacents. Actuen de forma anàloga a les unions tipus GAP de les cèl·lules animals, però no tenen semblança estructural amb les connexines. En cada plasmodesma la membrana plasmàtica d’una cèl·lula és contínua amb la de la veïna creant un canal obert entre els dos citoplasmes. Una extensió del REL passa a través d’aquest canal deixant un anell de citoplasma circumdant a través del qual els ions i les molècules petites són capaces de passar lliurement. Els plasmodesmes poden expandir-se en resposta a estímuls determinats permetent el pas de macromolècules entre les cèl·lules adjacents. D’aquesta manera, tenen un paper fonamental en el desenvolupament vegetal, permetent el pas de factors de transcripció o de RNAs. Transvasació: La transvasació és el procés de difusió dels leucòcits a través de les parets dels capil·lars i la seva entrada al teixit circumdant. Comença amb la detecció de la selectina per part del seu receptor, en qual es troba a la superfície cel·lular del teixit. Aquesta P-selectina permet el contacte entre el leucòcit i el detector de leucòcits de la cèl·lula del capil·lar, la PAF. Aquesta unió activarà la integrina de la membrana plasmàtica del leucòcit, activant-se així el leucòcit. Aleshores el leucòcit es desplaçarà rodolant per sobre els receptors ICAM1 i 2 amb unions de la integrina fins arribar a l’escletxa de l’espai extracel·lular, per on es difondrà.