¡Descarga Unions cel·lulars y más Apuntes en PDF de Citología solo en Docsity! Tema 6 CITOLOGIA I HISTOLOGIA ANIMAL: Interaccions cel·lulars Interaccions cèl·lula-cèl·lula Els organismes unicel·lulars s’uneixen al medi, als nutrients o a l’hoste si són patògens. Les seves funcions són les de migració, nutrició i patogenicitat. En organismes pluricel·lulars, les cèl·lules s’uneixen entre elles o amb la matriu extracel·lular. Les funcions són mantenir la forma i estructura corporal, organitzar els teixits durant el desenvolupament, migració cel·lular, senyalització..Aquestes interaccions es fan a través de molècules específiques. Les unions cèl·lula-cèl·lula poden ser: Interaccions estables: Organitzen les cèl·lules als teixits, com per exemple els epitelis que uneixen les cèl·lules entre elles i amb la làmina basal. Un altre exemple és el múscul llis que manté la integritat durant la contracció. Interaccions transitòries: Són les migracions cel·lulars per causes que poden ser el desenvolupament, la regeneració de ferides, macròfags.. o el creixement del con de l’axó. En general, en les unions intercel·lulars, hi ha proteïnes de membrana que estan en contacte una amb l’altra per tal de comunicar-se. Hi ha 3 tipus de molècules en les unions cel·lulars: GLICOPROTEINES TRANSMEMBRANA, PROTEINES INTRACITOPLASMÀTIQUES (=proteïnes ancoratge) i el CITOESQUELET (no sempre, que pot ser de filaments d’actina, de miosina o intermedis): Les unions cel·lulars s’estudien sobretot en els epitelis ja que són teixits que requereixen una gran cohesió interna mitjançant aquestes unions intercel·lulars i polaritat amb els 3 dominis: apical, lateral i basal. Tipus d’unions cel·lulars Unions estretes Són unions cèl·lula-cèl·lula i s’anomenen zònula occludents que fa referència al fet que les unions formen una banda al voltant de la cèl·lula, com si fos un cinturó per una persona. Aquestes unions estan formades per una xarxa de feixos proteics formats per claudines i ocludines que són les proteïnes transmembrana d’aquest tipus d’unió. El citoesquelet amb el qual connecten està format per filaments d’actina. Es troben a la part més apical de la cèl·lula. La funció d’aquestes cèl·lules és la de segellar l’espai intercel·lular. Actuen definint diferents dominis: apical i laterobasal, limitant la difusió de molècules en la membrana cel·lular. Com el seu nom diu, són les unions que més pegades tenen les cèl·lules, això és perquè facin una funció de barrera important i que no entri res que no es controli (només entri per la Tema 6 membrana:transport selectiu). Confinen les proteïnes de membrana en els diferents dominis. Aquest tipus d’unió està, per exemple, en l’intestí per tal de permetre el transport vectorial. Diferents tipus de claudines poden estar mal distribuïdes en la malaltia de Crohn. La hipòxia altera l’ocludina de l’endoteli dels vasos del cervell. A l’esclerosi múltiple hi ha afectació de les ocludines als vasos sanguinis del cervell, creant canvis de permeabilitat de la barrera hematoencefàlica. Unions d’ancoratge La funció d’aquestes unions és la de mantenir unides dos cèl·lules, d’ancoratge, adhesió..Les unions d’ancoratge poden ser cèl·lula-cèl·lula o cèl·lula-matriu extracel·lular (làmina basal). De unions cèl·lula-cèl·lula, hi ha: Bandes d’adhesió o unions adherents Es troben per sota de les unions estretes i són zònula adherents (epitelis) i unions adherents puntuals (per exemple, al teixit muscular). La proteïna transmembrana que hi ha en aquest cas és la cadherina que connecta amb filaments d’actina (citoesquelet) a través de proteïnes connectores. La funció que fan les cadherines és estructural en la unió d’ancoratge però també participen en el pas d’informació. Les unions adherents tenen la funció de proporcionar la força adhesiva necessària entre cèl·lules veïnes. La E-cadherina manté la integritat de l’epiteli intestinal. Els polimorfismes de la E-cadherina estan implicats en la malaltia de Crohn. Els celíacs, tenen la E-cadherina reduïda a l’epiteli intestinal respecte els individus sans. Desmosomes Són unions d’ancoratge cèl·lula-cèl·lula, on les proteïnes transmembrana implicades són també cadherines. En aquest cas, però, no són zònula sinó que formen màcula=les proteïnes citoplasmàtiques es troben juntes formant una espècie de botó de pantalons. En els desmosomes, els filaments del citoesquelet que intervenen són els intermedis (en els epitelis de queratina i en el múscul de desmina). En els desmosomes hi ha un patró d’expressió dels desmosomes a l’epidermis: En les unions cèl·lula-matriu extracel·lular (làmina basal) hi ha: Hemidesmosomes Comunica una cèl·lula amb matriu extracel·lular (que és la làmina basal en els epitelis). En hemidesmosomes, es connecta amb filaments intermedis i les proteïnes transmembrana implicades són integrines. La funció de les integrines és l’adhesió a matriu extracel·lular i làmina basal i com que estan interconnectades amb el citoesquelet, també tenen una funció de senyalització, és a dir, envien senyals de
