UNITATS DIDÀCTIQUES INTEGRADES DE LLENGUA ..., Diapositivas de Lingüística

¡Descarga UNITATS DIDÀCTIQUES INTEGRADES DE LLENGUA ... y más Diapositivas en PDF de Lingüística solo en Docsity! UNITATS DIDÀCTIQUES INTEGRADES DE LLENGUA CATALANA I LITERATURA I LLENGUA CASTELLANA I LITERATURA (Educació Secundària Obligatòria) Francesc de Borja Moll. Llengües romàniques. Llengua i dialecte. Principals dialectes del català i del castellà Joana M. Amengual M. Dolors Juncosa Mariantònia Manresa Magdalena Serra C. Direcció General d’Ordenació i Innovació Direcció General d’Administració Educativa Francesc de Borja Moll. Llengües romàniques. Llengua i dialecte. Principals dialectes del català i del castellà 3r ESO 1 ÍNDEX 1. PROPOSTA DIDÀCTICA.......................................................................................................................... 2 1.1. CURS AL QUAL ES DIRIGEIX........................................................................................................................ 2 1.2. INTRODUCCIÓ ............................................................................................................................................ 2 1.2.a. Què i per què és important .............................................................................................................. 2 1.2.b. Tema transversal ............................................................................................................................. 2 1.3. OBJECTIUS ................................................................................................................................................. 2 1.4. CRITERIS D’AVALUACIÓ............................................................................................................................. 4 1.5. CONTINGUTS.............................................................................................................................................. 4 1.6. METODOLOGIA .......................................................................................................................................... 6 1.7. TEMPORITZACIÓ D’ACTIVITATS ................................................................................................................. 7 2. ANNEXOS.................................................................................................................................................... 9 2.1. ANNEX 1 .................................................................................................................................................. 10 2.2. ANNEX 2 .................................................................................................................................................. 14 2.3. ANNEX 3 .................................................................................................................................................. 15 2.4. ANNEX 4 .................................................................................................................................................. 19 2.5. ANNEX 5 .................................................................................................................................................. 20 2.6. ANNEX 6 .................................................................................................................................................. 23 2.7. ANNEX 7 .................................................................................................................................................. 26 2.8. ANNEX 8-A.............................................................................................................................................. 30 2.9. ANNEX 8-B .............................................................................................................................................. 31 2.10. ANNEX 9-A ......................................................................................................................................... 32 2.11. ANNEX 9-B ......................................................................................................................................... 33 2.12. ANNEX 10 ........................................................................................................................................... 36 2.13. ANNEX 11 ........................................................................................................................................... 38 2.14. ANNEX 12 ........................................................................................................................................... 40 2.15. ANNEX 13 ........................................................................................................................................... 41 Francesc de Borja Moll. Llengües romàniques. Llengua i dialecte. Principals dialectes del català i del castellà 3r ESO 4 1.4. Criteris d’avaluació – Conèixer les principals dades de la vida i obra de F. de B. Moll. – Elaborar una auca amb rodolins sobre F. de B. Moll. – Identificar, localitzar i definir les llengües romàniques. – Deduir paraules en català, castellà i gallec a partir del terme llatí corresponent o a partir d'altres llengües romàniques. – Confeccionar un itinerari de viatge pels països europeus on es parlen les llengües romàniques. – Analitzar les característiques més rellevants de textos dialectals catalans i castellans. – Memoritzar i recitar poemes de Rafael Alberti. – Localitzar les variants dialectals del català a un mapa. – Utilitzar adequadament els diccionaris bilingües, el Diccionari Català-Valencià-Balear i els diccionaris de definicions. – Confeccionar un mural sobre una part del domini lingüístic català. – Distingir els conceptes de llengua i dialecte. – Produir un text argumentatiu sobre llengua i dialecte. – Distingir les sibilants sonores de les sordes en català i aplicar-hi les normes ortogràfiques. – Adquirir i/o consolidar actituds de respecte envers la diversitat lingüística amb especial respecte a les llengües minoritzades. – Respectar els criteris científics en matèria lingüística. – Dur el material de classe i fer-ne un bon ús. 1.5. Continguts Conceptes Procediments Actituds 1. Francesc de Borja Moll. a) Principals trets biogràfics. b) Aspectes més rellevants de la seva producció. 2. Les famílies lingüístiques. 3. Les llengües romàniques. 1. Obtenció de dades sobre F. de B. Moll a través d'un joc de personatges. 2. Resolució d'un qüestionari sobre la vida i l'obra de F. de B. Moll. 1. Valoració de les llengües com a elements configuradors de la identitat personal i col·lectiva, i com a garantidores de la pervivència d'una comunitat lingüística. Francesc de Borja Moll. Llengües romàniques. Llengua i dialecte. Principals dialectes del català i del castellà 3r ESO 5 a) Definició. b) Classificació. c) Distribució geogràfica. 4. Les llengües de l'Estat espanyol. 5. Llengua i dialecte. a) Principals variants dialectals del català i les seves característiques més importants. b) Principals variants dialectals del castellà i les seves característiques més importants. 6. Diccionaris. a) Bilingüe català-castellà / castellà-català. b) El Diccionari Català-Valencià- Balear. 7. Distinció i ortografia dels sons sibilants en català. 3. Elaboració de rodolins i d'una auca a partir d'un model proposat. 4. Deducció del concepte de família lingüística i de llengua romànica. 5. Ubicació al mapa dels territoris on es parlen les llengües romàniques. 6. Audició i identificació de fragments de cançons en francès, italià, galaico- portuguès, català i castellà. 7. Deducció, a partir de la paraula llatina, de la forma actual en català, castellà i gallec. 8. Restitució del nom de llengües romàniques a un quadre incomplet. 9. Restitució de lèxic romànic per similitud amb altres llengües. 10. Confecció d'un itinerari de viatge pels països europeus on es parlen llengües romàniques. 11. Lectura en veu alta de textos escrits per F. de B. Moll. 12. Deducció dels conceptes de llengua i dialecte a partir de la lectura d'un text de F. de B. Moll. 13. Audició, visualització i anàlisi de textos dialectals en català i castellà. 14. Memorització i recitació, imitant la fonètica andalusa, de poemes de Rafael Alberti. 15. Localització de les variants dialectals del català i del castellà a un mapa. 16. Maneig i distinció del Diccionari Català-Valencià- Balear, del Diccionari bilingüe de F. de B. Moll i dels diccionaris de definicions. 17. Recerca d'informació i confecció d'un mural sobre una part del domini lingüístic català. 18. Producció d'un text argumentatiu a partir dels conceptes de llengua i dialecte. 19. Lectura i col·loqui sobre fragments representatius de la Declaració Universal de Drets Lingüístics. 20. Distinció de sibilants sonores i sordes en català i deducció de les normes d'ortografia a partir d'un text. 2. Valoració positiva del pluriligüisme i de l'adquisició de la competència comunicativa en més d'una llengua. 3. Respecte i valoració positiva de la diversitat lingüística i cultural del nostre país i d'altres països. 4. Valoració de la riquesa que comporta la diversitat interna de la llengua: variants dialectals, socials i generacionals. 5. Consciència que la suma de les diferents varietats dialectals configuren una llengua i que cal considerar-les dins un pla d'igualtat. 6. Respecte per les variants en la pròpia llengua i opinió raonada sobre la necessitat d'una variant estàndard i d'una normativa comuna. 7. Valoració de la varietat estàndard com l'adequada per a determinats àmbits d'ús i com a mitjà d'unitat de la llengua. 8. Interès per conèixer la formació i l'evolució d'una llengua. 9. Interès per conèixer la figura de F. de B. Moll. Francesc de Borja Moll. Llengües romàniques. Llengua i dialecte. Principals dialectes del català i del castellà 3r ESO 6 1.6. Metodologia a) El treball comença amb la presentació de la unitat a l’alumnat: objectius, continguts, criteris i instruments d’avaluació, tipus d’activitats i temporització. Es tracta d’una etapa de negociació en què definim la relació d’ensenyament-aprenentatge per involucrar l’alumnat en el procés que desenvoluparem. Així coneixeran el que s’espera d’ells i es responsabilitzaran del propi aprenentatge. També potenciam la seva motivació per aprendre. b) Després es passarà a la fase de motivació inicial, en la qual es presentaran una sèrie d’activitats que intenten atreure l’interès de l’alumnat per tal de començar millor la tasca. c) En tercer lloc passarem a detectar els coneixements previs de l’alumnat, feina necessària per al professorat per saber quin és el punt de partida real i actuar a partir dels resultats obtinguts. d) Finalment es duran a terme les activitats d’ensenyament-aprenentatge i d’avaluació, per a les quals es partirà de situacions de comunicació que s’ajustin al màxim a realitats conegudes per l’alumnat. A més, cal afegir que, a partir de la competència comunicativa inicial de l’alumnat, s’intentarà ampliar-la treballant les distintes competències amb activitats tant de comprensió-expressió com de producció-reflexió. S’adjunta a l’Annex 13 una proposta de model de graella per avaluar el quadern de classe, l’expressió oral i l’expressió escrita, que pot ser utilitzat al llarg del desenvolupament de les sessions. e) Recursos o materials: fotocòpies, enregistraments de programes de televisió i de ràdio, magnetòfon, bolígrafs, quadern de l'alumne, retoladors, cartolines, material textual creat per l’alumnat, llibre de text... Francesc de Borja Moll. Llengües romàniques. Llengua i dialecte. Principals dialectes del català i del castellà 3r ESO 9 2. Annexos Francesc de Borja Moll. Llengües romàniques. Llengua i dialecte. Principals dialectes del català i del castellà 3r ESO 10 2.1. Annex 1 1903. Neix dia 10 d’octubre a Ciutadella de Menorca. 1912-1920. Estudia humanitats, filosofia, teologia al Seminari de Menorca. 1917. Col·labora al periòdic El Iris. Coneix Mossèn Alcover. 1921. Arriba a Mallorca i comença a arreplegar materials de dialectologia del Diccionari Català-Valencià-Balear. 1922. Fa enquestes lexicogràfiques amb Mn Alcover a Menorca, Mallorca i Eivissa. 1926. Apareix el primer fascicle del Diccionari. 1927. Comença una relació epistolar amb Menéndez Pidal. 1930. Funda l’Editorial Alcover. 1931. Publica una Ortografia Mallorquina segons les normes de l’IEC. 1932. Mor Mossèn Alcover i Moll es fa càrrec de la continuació del Diccionari. 1933. Funda la Biblioteca “Les Illes d’Or” que suposa l’inici de l’editorial Moll. 1934. És nomenat membre de la Real Academia Española de la Lengua. Comença a treballar a l’ALPI juntament amb Sanchis Guarner, dirigit per Tomàs Narrarro Tomàs, per encàrrec del CSIC. 1935. Apareix el segon volum del Diccionari. 1937. Apareixen els seus Rudiments de gramàtica preceptiva. 1938. Comença a publicar diversos mètodes d’ensenyament d’idiomes (alemany, italià i espanyol per a estrangers). 1948. Publica la Gramàtica Històrica Catalana. Compra la llibreria Llibres Mallorca. 1950. Apareix el tercer volum del Diccionari. 1956. Intervé en el VIIIè Congrés Internacional de Lingüística i Filologia Romàniques de Florència,en què li són encarregades enquestes per a l’Atlante Lingüístico Mediterráneo. 1960. Comença les gravacions de les rondalles a Ràdio Popular. Ingressa en la secció filològica de l’ IEC. 1962. Imprimeix el darrer tom del Diccionari. Publica Un home de combat. L’Ajuntament de Ciutadella li concedeix la Medalla d’Or de la ciutat, i el de Maó acorda nomenar-lo “Menorquí il·lustre”. Per iniciativa seva es funda l’OCB. 1964-1975-1983. És nomenat Doctor Honoris Causa per la Universitat de Basilea, de Barcelona, de Palma. 1971. Li és concedit el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. 1978. Li concedeixen el Premi Ossian de la Stiftung F.V.S. de Hamburg per la defensa de les llengües minoritàries. 1979. Publica la Gramàtica Catalana. 1982-83. Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya i de les Illes Balears. 1981. És nomenat Fill Il·lustre de Menorca. 1982. L’Ajuntament de Palma li dedica un carrer i el MEC dóna el seu nom a un Institut. 1983. Rep l’homenatge a Ciutadella als 80 anys. 1991. Mor a Palma. Cerca una fotografia, retall, caricatura, retrat del personatge i aferra-la al requadre: Després d’haver llegit el resum de la biografia de F de B Moll, respon les preguntes següents: 1. Quin any va néixer? a) 1903 b) 1960 c) 1905 2. A on va néixer? a) Ciutat de Mallorca b) Felanitx c) Ciutadella 3. Juntament amb qui va elaborar el DCVB? a) Joan Alcover b) Maria de la Pau Janer c) Mossèn Alcover Francesc de Borja Moll. Llengües romàniques. Llengua i dialecte. Principals dialectes del català i del castellà 3r ESO 11 4. Després d’editar les rondalles, què va fer en Moll per popularitzar-les?: a) Les va enregistrar a la ràdio b) Va regalar-ne milers de lots el dia del llibre de l’any 1960 c) Va fer una campanya publicitària a la televisió 5. Quin pseudònim emprà? a) En Jordi d’es Racó b) L’amo en Xec de S’Uastrar c) En Pep Gonella 6. Quin any rebé el premi d’Honor de les Lletres Catalanes? a) 1971 b) 1913 c) 1991 7. Amb quin nom és coneguda la polèmica sobre el nom de la llengua? a) La polèmica d’en Pep Merda b) La polèmica d’en Pep Gonella c) La polèmica del rei Pepet 8. Per quines universitats va ser investit Doctor Honoris Causa? a) París, Palma, Barcelona, Bonn b) Palma, Madrid, Roma, Basilea c) Palma, Basilea, València, Barcelona 9. Amb quin filòleg valencià col·laborà en l’elaboració de l’ALPI, dirigit per Tomàs Navarro Tomàs? a) Manuel Blecua b) Maria Moliner c) Manuel Sanchis Guarder 10. Quants de toms constitueixen el Diccionari Català-Valencià- Balear? a) Quatre b) Deu c) Vuit 11. Com es titula el primer tom de les seves memòries? a) Els meus primers 30 anys b) Els meus primers 35 anys c) Memòries I 12. On guardava les fitxes lèxiques? a) Dins una capsa de sabates b) Dins un fitxer de Word c) Dins unes calaixeres 13. Assenyala amb una creu els aspectes en què va destacar F de B Moll: a) Gramàtic. b) Gastrònom. c) Lexicògraf. d) Presentador de televisió. e) Dialectòleg. f) Publicista. g) Historiador de la Llengua. h) Arqueòleg. i) Onomasticòleg. j) Psicòleg. k) Traductor. l) Culturista. m) Folklorista. n) Professor. Francesc de Borja Moll. Llengües romàniques. Llengua i dialecte. Principals dialectes del català i del castellà 3r ESO 14 2.2. Annex 2 AUCA Francesc de Borja Moll. Llengües romàniques. Llengua i dialecte. Principals dialectes del català i del castellà 3r ESO 15 2.3. Annex 3 1. Clasifica las siguientes palabras según la familia lingüística a la que pertenecen: – piedra: castellano – pedra: catalán – stone: inglés – pedra: gallego-portugués – pietra: italiano – stein: alemán – pierre: francés Lenguas románicas: piedra Lenguas germánicas: piedra Francesc de Borja Moll. Llengües romàniques. Llengua i dialecte. Principals dialectes del català i del castellà 3r ESO 16 – hijo: castellano – fill: catalán – son: inglés – fillo, filho: gallego-portugués – figlio: italiano – sohn: alemán – fils: francés Lenguas románicas: hijo Lenguas germánicas: hijo 2. Ubica, con la ayuda del profesor/a, las siguientes lenguas románicas en el mapa: – castellano – catalán – gallego-portugués – italiano – sardo – rumano – francés – provenzal – retorrománico Francesc de Borja Moll. Llengües romàniques. Llengua i dialecte. Principals dialectes del català i del castellà 3r ESO 19 2.4. Annex 4 1. Omple el quadre amb les llengües romàniques: Romània occidental Romània oriental ✔ ✔ ✔ ✔ ✔ ✔ ✔ ✔ ✔ 2. Completa aquest quadre de lèxic comparatiu de diferents llengües romàniques: Italià Francès Castellà Català Occità Galaico- Portuguès Mattino Matin matin manha Volere voler querer Arrivare Arriver arribar chegar Cugino cosin primo Parlare Parler parlar falar 3. Imagina un viatge de plaer per territoris de parla romànica. Indica sobre el mapa els llocs que vas visitant i la llengua romànica que s’ hi parla: Francesc de Borja Moll. Llengües romàniques. Llengua i dialecte. Principals dialectes del català i del castellà 3r ESO 20 2.5. Annex 5 CARTA ABIERTA A DON ADOLFO SUÁREZ Señor Presidente: Soy un viejo profesor especializado en Lingüística, autor de tratados gramaticales para la enseñanza del catalán, de español para extranjeros y de otros idiomas, y realizador, en una labor de cuarenta y cinco años, del Diccionari Català-Valencià-Balear, iniciado a principios de siglo por el famoso filólogo Mn. Antoni Maria Alcover. Es probable que V.E. no haya oído hablar de mí, pero pueden informarle en la Real Academia Española de la Lengua, en las Universidades de Barcelona y de Basilea, y en el Institut d’Estudis Catalans, para nombrar sólo algunas de las corporaciones a que pertenezco. No hago esta indicación por afán de exhibir títulos, sino por el deseo de dejar bien claro que lo que voy a decir se funda en una larga vida dedicada al estudio de las lenguas románicas y en especial la catalana. Me llegan noticias de que es inminente la publicación de una orden ministerial que reglamentará la enseñanza de una disciplina titulada “Lengua Valenciana” en las escuelas de las provincias de Valencia, Alicante y Castellón. Ahora bien: he recorrido varias veces el territorio de dichas provincias para estudiar sobre el terreno el habla vernácula de las mismas, y no he encontrado en ellas ninguna estructura lingüística que acredite la existencia de una “lengua valenciana”, sino que todas sus modalidades idiomáticas (excepto en las comarcas de habla materna castellana) quedan englobadas en el sistema básico del catalán. Lo mismo ocurre en Mallorca y demás islas de este archipiélago balear, para las cuales se ha legislado acertadamente la forma de enseñanza de la “lengua catalana” y no de la “mallorquina”, ni “menorquina”, ni “ibicenca”, ni “balear”. Tratándose de la enseñanza en las escuelas, con vistas a la corrección gramatical y literaria, es una aberración científica aplicar a la palabra “lengua” el adjetivo “valenciana”, como lo sería pretender que en Logroño se enseñase la “lengua riojana” y en Albacete la “lengua murciana” y en Sevilla la “lengua andaluza”, pues todas estas denominaciones designan diversas modalidades o dialectos que integran la lengua castellana. Ésta se llama así porque desde Castilla se propagó, por la Reconquista, hacia el sur de la Península; y el habla del País Valenciano, por la misma razón de su procedencia de Cataluña, no tiene otro nombre científicamente válido que el de “lengua catalana”, sin que ello implique menosprecio de sus modalidades regionales, o sea sus dialectos, uno de los cuales es el valenciano, subdividido en castellonense, alicantino, valenciano capital o huertano, gandiense, alcoyano, jijonés, ilicitano, etcétera. Interesa destacar que este concepto del habla valenciana como modalidad del catalán es el que enseña la Real Academia Española y con ella todos los profesores de Lingüística Románica, tanto españoles como extranjeros. Mis primeros maestros de Romanística fueron dos sabios alemanes, Schädel y Meyer-Lübke, conocedores a fondo de las lenguas hispánicas; y ambos profesaban la doctrina de la identidad idiomática del Francesc de Borja Moll. Llengües romàniques. Llengua i dialecte. Principals dialectes del català i del castellà 3r ESO 21 catalán en todas sus variantes de Cataluña, de Andorra, del País Valenciano, de las Baleares y del Rosellón. Fue también maestro mío el ya citado Mn. Alcover, quien inició en 1901 la gran obra titulada Diccionari de la Llengua Catalana, y siempre, hasta su muerte, sostuvo dicha identidad idiomática; y si en sus últimos años cambió dicho título por el de Diccionari Català-Valencià-Balear fue como reacción por graves divergencias de carácter personal con muchos escritores y políticos catalanes, pero a continuación del nuevo título puso este subtítulo explicativo: Inventari lexical i etimològic de la llengua (no “de les llengües”) que parlen Catalunya Espanyola i Catalunya Francesa, el Regne de València, les Illes Balears, i la ciutat d’Alguer de Sardenya, en totes ses formes literàries i dialectals antigues i modernes. Y en el Diccionari Alcover figuran en una sola serie alfabética todos los vocablos, tanto los de uso general en todo el territorio como los que se usan sólo en determinadas zonas de Cataluña, de las Baleares o del antiguo Reino de Valencia. También he sido discípulo de los grandes Maestros castellanos Menéndez Pidal y Navarro Tomás, y no había en ellos ni asomo de duda sobre la identidad catalana del valenciano y del habla de estas islas. He asistido a varios Congresos internacionales de Filología Románica, integrados por profesores universitarios de los cinco continentes, y ni una sola vez se ha planteado la cuestión de si el valenciano y el mallorquín son lenguas independientes o si forman un conjunto idiomático con el catalán. El congresista que formulara en serio tal pregunta quedaría descalificado como filólogo romanista. Tanto en Valencia como en estas Islas, las voces que claman contra la catalanidad de su lengua vernácula son de personas ignorantes en técnica lingüística y ofuscadas por fobias interregionales que nada tienen que ver con el problema científico de que se trata. Sería lamentable que el Gobierno español, al dar carácter oficial a la enseñanza de las lenguas hispánicas no castellanas, cometiese el error de fomentar el confusionismo creado por tres siglos de falta de tal enseñanza, en vez de aceptar el criterio científico vigente entre el profesorado de Lingüística de las Universidades de todo el mundo. [Francesc de B. Moll: Diario de Mallorca, 28 de noviembre de 1979] a) Define los conceptos de lengua y dialecto a partir de las palabras del texto. Pon ejemplos de los dos casos: DEFINICIÓN EJEMPLOS LENGUA DIALECTO Francesc de Borja Moll. Llengües romàniques. Llengua i dialecte. Principals dialectes del català i del castellà 3r ESO 24 a) Coneixes altres llinatges mallorquins que designin regions o pobles de Catalunya? b) Saps d’on provenen els teus llinatges? Si són d’origen català pots consultar el manual de Francesc de B. Moll titulat Els llinatges Catalans. c) Coneixes altres llinatges que facin referència a professions, càrrecs o dignitats, vegetals, accidents geogràfics? Gentilicis Ex: Barceló, Català Noms de persona Ex: Matheu, Thomàs, Professions, oficis Ex: Fuster, Forners, Càrrecs Ex: Batle, Cònsul, Vegetals Ex: Oliver, Tarongí, Accidents geogràfics Ex: Serra, Rius Construccions Ex: Mas, Pont Text 3 “El Diccionari de la mateixa Acadèmia Espanyola ha adoptat la doctrina dels filòlegs moderns modificant la definició que donava fa quaranta anys del “mallorquín”, i que deia: “Dialecto que se habla en las islas Baleares, y es una de las variedades del catalán”. Per evitar que gent poc informada pogués interpretar que el mallorquí era “dialecto” perquè no arribava a “lengua”, en la darrera edició del diccionari acadèmic s’ha donat aquesta definició: “Mallorquín, variedad de la lengua catalana que se habla en la isla de Mallorca”. Així, doncs, queda clar que el dialecte no és un sub-idioma, una cosa inferior en dignitat a l’idioma, sinó la forma especial que l’idioma té en una àrea geogràfica determinada. I els subdialectes no són dialectes inferiors, sinó varietats d’un mateix dialecte. I també dins el mallorquí hi ha varietats d’aquestes, ben definides, com el pollencí, el solleric, el felanitxer, etc., però totes són “mallorquí”; i pel fet d’esser mallorquí, totes són català” [Francesc de B. Moll: “Llengua o dialecte? Català o mallorquí?” Lliçó inaugural dels cursos de llengua catalana 1978-79] a) Com definiries amb les teves paraules la paraula “dialecte”? b) Què és un subdialecte? c) Escriu el nom de 5 subdialectes del mallorquí, tres del menorquí i dos subdialectes de l’eivissenc. Francesc de Borja Moll. Llengües romàniques. Llengua i dialecte. Principals dialectes del català i del castellà 3r ESO 25 2. Mira aquest mapa i explica quines errades científiques hi apareixen. La llengua catalana, tradicionalment, s’ha dividit en dos grans grups dialectals: El català oriental i el català occidental. Dibuixa un mapa amb el perfil del territori de parla catalana a l’espai següent. Indica-hi els dos blocs . Quines dues característiques bàsiques en determinen la divisió? Francesc de Borja Moll. Llengües romàniques. Llengua i dialecte. Principals dialectes del català i del castellà 3r ESO 26 2.7. Annex 7 1. Señala en los siguientes textos todas aquellas características que sean propias del dialecto al que pertenecen, y después completa los cuadros correspondientes: Texto 1: Extremeño EL EMBARGO Señol jues, pasi usté más alanti, i que entrin tós ésos; no le dé a usté ansia, no le dé a usté mieo... Si venís antiayel a afligila, sos tumbo a la puerta. ¡Pero ya s’a muerto! Embargal, embargal los avíos, que aquí no hay dinero: lo he gastao en comías pa ella y en boticas que no le sirvieron; y eso que me quea, porque no me dio tiempo a vendello, ya me está sobrando, ya me está gediendo. [...] [José María Gabriel y Galán] CARACTERÍSTICAS EJEMPLO EJEMPLO Texto 2: Andaluz DOÑA SACRAMENTO: ¿Qué es eso? ¿Qué es eso? ¿Con quién reñías? AMBROSIO: Buenas tardes, zeñora. DOÑA SACRAMENTO: Buenas tardes. Francesc de Borja Moll. Llengües romàniques. Llengua i dialecte. Principals dialectes del català i del castellà 3r ESO 29 2. Para la siguiente sesión debes memorizar uno de los siguientes poemas de Rafael Alberti, de su obra Marinero en Tierra, y tienes que recitarlo aplicándole las características de alguno de los dialectos analizados en clase: a MI CORZA Mi corza, buen amigo, mi corza blanca. Los lobos la mataron al pie del agua. Los lobos, buen amigo, que huyeron por el río. Los lobos la mataron dentro del agua. b SALINERO ... Y ya estarán los esteros rezumando azul de mar. ¡Dejadme ser, salineros, granito del salinar! ¡Qué bien, a la madrugada, correr en las vagonetas, llenas de nieve salada, hacia las blancas casetas! Dejo de ser marinero, madre, por ser salinero. c Branquias quisiera tener, porque me quiero casar. Mi novia vive en el mar y nunca la puedo ver. Madruguera, plantadora, allá en los valles salinos. ¡Novia mía, labradora de los huertos submarinos! ¡Yo nunca te podré ver jardinera en tus jardines albos del amanecer! d Si yo nacía campesino, si yo nací marinero, ¿por qué me tenéis aquí, si este aquí yo no lo quiero? El mejor día, ciudad, a quien jamás he querido, el mejor día -¡silencio!- habré desaparecido. e El mar. La mar. El mar. ¡Solo la mar! ¿Por qué me trajiste, padre, a la ciudad? ¿Por qué me desenterraste del mar? En sueños, la marejada Me tira del corazón. Se lo quisiera llevar. Padre, ¿por qué me trajiste Acá? f ¡Qué altos los balcones de mi casa! Pero no se ve la mar. ¡Qué bajos! Sube, sube, balcón mío, trepa el aire, sin parar: sé terraza de la mar sé torreón de navío. Francesc de Borja Moll. Llengües romàniques. Llengua i dialecte. Principals dialectes del català i del castellà 3r ESO 30 2.8. Annex 8-A Ets aglans, ses carabasses i Sant Pere Quan el Bon Jesús i Sant Pere anaven pel món, una vegada passaren per devora un hort a on hi havia una parada molt llarga de carabasseres amb un espelt de carabasses disforges. N'hi havia qualcuna com un covo, sense ponderar gens. Llavò passaren per dins un auzinar, i ses auzines duien penjant un esplet d'aglans que no eren tot berbes. A Sant Pere li vengué una idea, i no pogué estar que no la vessàs. - Mon Mestre, digué ell, ¿ses auzines tan reforçades i tan grosses, amb tant de socam com Déu ha vist i amb sos aglans tan menuts, i ses carabasseres tan allanguides i tan flonges, amb sa gran fruitota seva, que fa tant d'embalum i pesa més que elles? ¿I no aniria millor que ses auzines fessen ses carabasses, qui són tan feixugues, i ses carabasseres, ets aglans, qui són tan falaguers? - ¿Vol dir trobes que així aniria millor? contestà el Bon Jesús. - ¡No hi havia d'anar, mon Mestre!...¡I d'un bon tros! - No res, idò, diu el Bon Jesús, que sia així com tu trobes! A l'acte ses carabasses d'aquell hort tornaren aglans i tots ets aglans d'aquelles auzines tornaren carabasses, i vos assegur que era feresta sa vista que feien Sant Pere, no vos dic res, va romandre amb sa boca badada mirant tan grandiós carabassam. -¡Sí que n'hi ha a voler, mon Mestre! deia ell fent espants. Però el Bon Jesús, daixo-daixo, se n'anava de d'allà sense perdre cap passa, i vos assegur que n'hi prenia d'avantatge a Sant Pere. Sant Pere se'n tem, i trompitxa per agafar-lo. Justament passà per davall una auzina que començava a tenir ses carabasses madures. N'hi hagué una que ho era de tot, i digué: - Per avall s'ha dit... Se desfica des capoll, i ¡pataplam! cau damunt es cap de Sant Pere, que just llavò passava per davall. - ¡¡¡Ai!!! digué el pobret, i totd'una se pensava si seria s'auzina que li fos caiguda damunt. Era sa carabassa disforja, que amb un poc més li engruna es cap: li va fer un parei de braverols i perdre el món de vista totd'una. -¡Ai! deia ell. ¡Ai, dic! El Bon Jesús, fent es desintès, se gira i diu: - I ara ¿què és això? ¿que hi ha hagut res de nou? - ¡Maldament no hi hagués hagut tant! diu Sant Pere. una carabassa que m'és caiguda damunt es cap...¡Ja no ha tengut altre lloc on caure! - ¿Encara trobes, li demanà el Bon Jesús, que va millor que ses auzines facen carabasses i ses carabasseres aglans? Sant Pere, tot empegueït, acalà es cap i digué: - Me pens que aniria millor així com estava primer, així com ho havíeu posat Vós. - Idò una altra vegada no has de fer tant de sabut, digué el Bon Jesús, ni corregir a la babatlana lo que està fet. I totes ses carabasses penjades en aquelles auzines tornaren aglans i ets aglans de s'hort carabasses, i ses coses romangueren tal com el Bon Jesús les havia pensades primer, que, per voltes que hi doneu, és així com porien estar millor. [Rondaies mallorquines d’en Jordi d’es Racó contades per F de B Moll i el quadro escènic de Ràdio Popular. Ed Moll-COPE. 1986] Francesc de Borja Moll. Llengües romàniques. Llengua i dialecte. Principals dialectes del català i del castellà 3r ESO 31 2.9. Annex 8-B Bon Matí Al Tall Bon matí tindrem si la nit ha estat clara. Bon matí tindrem si la----- s'amaga. Una nit serena, la mar encalmada, molts ----- d'estreles i un vent fluixet que als ulls escampa. El colp d'una espurna que enlluerna l'----- com espill secret que et va deixant la pensa clara. No vages a la mar si no tens seda, no baixes a la mar sense sedal, no vages a la mar amb les ---- buides, no baixes a la mar si vols pescar. No vages a la mar com les gavines, no baixes a la mar a costejar, no vages a la mar si hi ha --------, no baixes a la mar a sospirar. Pots obrir les ------ de les petxines, pots jugar al voleibol amb els dofins, potser pots fer l'amor a una sirena, pots trobar una ----- en el tarquim. Pots fer nit dins el cos d'una balena, pots banyar-te en la tinta del gran polp, potser pots --- ------ a una morena, pots fugir d'unes dents si ve el tauró. Bon matí tindrem si la nit ha estat clara. Bon matí tindrem si la lluna s'amaga. Per les Columbretes no -------- la vela, fes cap a Tabarca contra el ponent si perds la terra. a) Amb ajut del professor/a, assenyala algunes característiques dialectals mallorquines de la rondalla titulada Ets aglans, ses carabasses i Sant Pere que apareix a l’annex. b) Per tal de veure les diferències que hi ha en la pronunciació entre diferents dialectes, feis l’audició musical del tema titulat: _____________________ interpretat per ______________. Mentre, completau la lletra que hi manca. Llavors, entre tots i totes mirau de distingir les característiques dialectals que hi heu detectat. Respostes correctes lluna raïms aigua mans boirines parets perla fer l’ullet afluixes Francesc de Borja Moll. Llengües romàniques. Llengua i dialecte. Principals dialectes del català i del castellà 3r ESO 34 2. Esta Declaración considera que los derechos colectivos de los grupos lingüísticos, además de los establecidos por sus miembros en el apartado anterior, también pueden incluir: • el derecho a la enseñanza de la propia lengua y cultura • el derecho a disponer de servicios culturales • el derecho a una presencia equitativa de la lengua y la cultura del grupo en los medios de comunicación • el derecho a ser atendidos en su lengua en los organismos oficiales y las relaciones socioeconómicas. Principios generales Artículo 7 1. Todas las lenguas son la expresión de una identidad colectiva y de una manera distinta de percibir y de describir la realidad, por tanto tienen que poder gozar de las condiciones necesarias para su desarrollo en todas las funciones. 2. Cada lengua es una realidad constituida colectivamente y es en el seno de una comunidad que se hace disponible para el uso individual, como instrumento de cohesión, identificación, comunicación y expresividad creadora. Artículo 8 1. Todas las comunidades lingüísticas tienen derecho a organizar y gestionar los recursos propios con el fin de asegurar el uso de su lengua en todas las funciones sociales. 2. Todas las comunidades lingüísticas tienen derecho a disponer de los medios necesarios para asegurar la transmisión y la proyección futuras de la lengua. Artículo 9 Toda comunidad lingüística tiene derecho a codificar, estandarizar, preservar, desarrollar y promover su sistema lingüístico, sin interferencias inducidas o forzadas. Artículo 10 Francesc de Borja Moll. Llengües romàniques. Llengua i dialecte. Principals dialectes del català i del castellà 3r ESO 35 1. Todas las comunidades lingüísticas son iguales en derecho. 2. Esta Declaración considera inadmisibles las discriminaciones contra las comunidades lingüísticas basadas en criterios como su grado de soberanía política, su situación social, económica o cualquier otra, así como el nivel de codificación, actualización o modernización que han conseguido sus lenguas. Artículo 11 Toda comunidad lingüística tiene derecho a gozar de los medios de traducción directa o inversa que garanticen el ejercicio de los derechos recogidos en esta Declaración. Artículo 12 1. En el ámbito público todo el mundo tiene derecho a desarrollar todas las actividades en su lengua, si es la lengua propia del territorio donde reside. 2. En el ámbito personal y familiar todo el mundo tiene derecho a usar su lengua. Artículo 13 1. Todo el mundo tiene derecho a acceder al conocimiento de la lengua propia del territorio donde reside. Todo el mundo tiene derecho al poliglotismo y a conocer y usar la lengua más adecuada para su desarrollo personal o para su mobilidad social, sin perjuicio de las garantías establecidas en esta Declaración para el uso público de la lengua propia del territorio. Francesc de Borja Moll. Llengües romàniques. Llengua i dialecte. Principals dialectes del català i del castellà 3r ESO 36 2.12. Annex 10 Prova específica d'avaluació 1. • Indica si les afirmacions següents són vertaderes o falses: a) El basc és una llengua romànica V / F b) El romanès pertany al bloc occidental de les llengües romàniques V / F c) El menorquí és una llengua romànica V / F d) El pollencí és un subdialecte del mallorquí V / F e) El rossellonès pertany al bloc oriental V / F f) El català és un dialecte del castellà V / F g) A l'Estat espanyol es parlen quatre llengües romàniques V / F h) El bloc oriental neutralitza les a/e àtones V / F i) El valencià és una llengua romànica V / F j) El Diccionari Català-Valencià-Balear té deu toms V / F 2. Després d'escoltar atentament aquestes paraules que et llegiran, classifica-les segons tinguin el so d'essa sonora o sorda: cera, resava, causa, cançons, realitzar, elisió, calça, zero, sard, espasa, passar, resava, present, central, tortosí. sonores sordes 3. Completa amb SS, Ç, C, S i Z: Aquella ro__a ensuma una ro__a. Al bra__ esquerre du quin__e bra__alets. La prince__a va confe__ar al seu psicoanali__ta que les se__ions li pa__aven molt a poc a poc. Francesc de Borja Moll. Llengües romàniques. Llengua i dialecte. Principals dialectes del català i del castellà 3r ESO 39 4. Marca las características dialectales del siguiente texto, indica a qué dialecto pertenece y completa el cuadro: La niña, rosa y negra, moría en carne viva. Todo le lastimaba. El roce de los besos, el roce de los ojos, el aire alegre y bello: -“Mare, me jeché arena zobre la quemaúra. Te yamé, te yamé dejde er camino... ¡Nunca ejtubo ejto tan zolo! Laj yama me comían, mare, yo te yamaba, y tú nunca benía!” [Juan Ramón Jiménez] DIALECTO: _________________ CARACTERÍSTICAS EJEMPLOS Francesc de Borja Moll. Llengües romàniques. Llengua i dialecte. Principals dialectes del català i del castellà 3r ESO 40 2.14. Annex 12 Qüestionari d’avaluació de la unitat didàctica 1. QUÈ T’HA SEMBLAT EL TREBALL REALITZAT? – Bo i interessant – Regular – Poc interessant 2. LES ACTIVITATS, HAN ESTAT BEN ORGANITZADES? 3. QUINES ACTIVITATS T’HAN INTERESSAT MÉS? 4. QUINES ACTIVITATS T’HAN INTERESSAT MENYS? 5. EL MATERIAL DE QUÈ HAS DISPOSAT T’HA SEMBLAT: – Excessiu – Suficient – Escàs 6. L’ACTITUD DEL/LA PROFESSOR/A T’HA SEMBLAT: – Adequada – Autoritària – Passiva – Estimulant 7. COM VALORES L’ACTIVITAT CONJUNTA ENTRE CATALÀ I CASTELLÀ: – M’ha ajudat molt a entendre el tema. – M’ha ajudat, però la feina ha estat massa reiterativa. – Els meus resultats han estat millors que si ho haguéssim fet només en una llengua. – Avorrida, pesada. 8. OBSERVACIONS: Francesc de Borja Moll. Llengües romàniques. Llengua i dialecte. Principals dialectes del català i del castellà 3r ESO 41 2.15. Annex 13 Alumnes Quadern Exposicions orals Exposicions o proves escrites C or re cc ió gr am at ic al O rg an itz ac ió Pr es en ta ci ó Po sa t i g es t V eu ( po tè nc ia , rit m e, ar tic ul ac ió ) C or re ci ó lin gü ís tic a Es tru ct ur a C la re da t C on ei xe m en ts i do m in i de l te m a Im pr es si ó de l co nj un t A de qu ac ió al co nt ex t Pr es en ta ci ó C oh er èn ci a i co he si ó C or re cc ió gr am at ic al C om pr en si ó de l t ex t V al or ac ió cr íti ca