Urbanismo sobre las ciudades romanas, Apuntes de Latín

¡Descarga Urbanismo sobre las ciudades romanas y más Apuntes en PDF de Latín solo en Docsity! URBANISME Ciutat rectangular. Dos carrers principals: cardo maximus (nord-sud) i decumanus maximus (est-oest). Restes de carres amb disseny hipodàmic. Tres àrees: • Privada (domus, insulae), religiosa (temples) i pública Centre de la via pública: fòrum • Diferents edificis: cúria (senat), basílica (administració jurídica), mercat i latrina • Entrada: arcs de triomf i columnes honorífiques Edificis per l’esbarjo: termes, teatre, amfiteatre i circ. Necròpolis (cementiri): fora de la ciutat • Tombes als costats de les vies Ciutats romanes a Catalunya: Barcino, Tarraco. AQÜEDUCTES I CLAVEGUERES Aqüeducte: construcció per portar aigua a un nucli urbà • Part més important: specus (on circula l’aigua), ha de tenir una corrent constant) • Per evitar les contaminacions es cobreix amb lloses amb alguns forats Aigües residuals: tretes amb el sistema de clavegueram. S’han conservat aqüeductes a Tarragona, Barcelona i Segòvia. LES VIES Funció: • Militar (desplaçar tropes ràpidament) • Econòmica (intercanvis comercials) • Cultural (intercanvis d’usos i costums) Tècnica: • Traçar el recorregut previst • Excavar dos canals i delimitar-los amb dues fileres • S’omplia el forat amb una capa de pedres Mil·liari: senyal de pedra gravada per indicar les distàncies recorregudes en una via. Vies importants: Via Augusta (Roma-Cadis), Via de la Plata (Mèrida-Astarga) i Via del Nord. 1 DOMUS Després de passar per la porta, s’accedeix a una estança petita (uestibulum) que porta al pati descobert (atrium). Al voltant de l’atri: • Habitacions (cubicula) • Salons (oeci) • Cuina (triclinium) • Sala del senyor (tablinum) Centre de l’atri: estany (impluvium), es recollia l’aigua de pluja mitjançant el compluvium (obertura del sostre) En el racó de l’atri: lararium (altar destinat al culte domèstic). Peristylum (jardí interior envoltat de columnes) A banda i banda del vestibulum: tabernae (botigues que el propietari llogava per vendre productes). Altre tipus d’habitatges: • Uilla urbana (casa de camp) • Uilla rústica (per l’explotació agrària) • Insulae (illes de pisos) TEMPLES Estructura d’origen etrusc (rectangular). Parts: • Podium (base que aixecava la cel·la i la columnata) • Escalinata (accés al temple) • Vestibulum (part frontal amb 1 o 2 fileres de columnes) • Cella (sala interior, accés restringit als sacerdots: estàtua de la divinitat, envoltada de columnes) Tipus: • Tetràstils (Empúries) • Hexàstils (Barcelona i Vic) • Octàstils (Tarragona) Temple principal: Capitoli, dedicat a la tríada capitolina: Júpiter, Juno i Minerva. Els rituals es celebraven fora del temple. Es conserven a: • Catalunya: Tarragona, Barcelona i Vic 2 TARRACO Fundació 217 aC: associada a la família dels Escipions: Gneu Corneli Escipió i Publi Corneli Escipió. Base de les campanyes militars de 2ª Gerra Púnica. • S’instal·la un praesidium militar a la part Nom: Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco. Capital de la província de la Hispània Citerior, més tard, Tarraconensis. Presència d’August durant 3 anys per les guerres càntabres. 2 fòrums: • De la ciutat: centre administratiu i religiós (basílica i temple de la tríada capitolina) • Provincial: fet en temps de Vespasià, amb un temple al culte imperial 3 terrasses: • Superior: fòrum provincial • Mitjà: circ • Inferior: fòrum de la colònia i àrees residencials A les afores: port, teatre i amfiteatre. Traçat viari ortogonal. Necròpolis Paleocristiana: àrea extensa d’enterrament a les afores. S.III dC: zona despoblant-se • Circ i fòrum provincial amb habitatges Muralles: Primera fase (2ª guerra púnica): • Muralla baixada construïda amb un parament megalític (6m alçada) • Reforçada amb torres elevades amb carreus (es conserven 3) Segona fase: Reforma i ampliació • Nova muralla sense torres • Feta de carreu sobre un estret sòcol megalític (12m alçada) S I dC: 3 aqüeductes Es conserva: una porta de la muralla i banys. Monuments de Tàrraco: • Arc de Triomf de Berà • Torre dels Escipions • Aqüeducte de les Ferreres 5 Vil·les rústiques: • Vil·la de Centcelles • Vil·la de “Els Munts” EMÈRITA AUGUSTA Va ser una capital provincial en el s.I aC. Estava ben comunicada per l’encreuament de dues vies (nord-sud amb la Via de la Plata). Es conserven restes dels aqüeductes (el de Los milagros) Situació geogràfica: és a l’interior i s’alça en un terreny pla. • Té un cabal regular i abundant i, per això, es conserven bones restes d’un gran pont sobre el riu. Fundada per l’emperador August l’any 25 aC, com un punt neuràlgic de comunicació. Nom: Colonia Augusta Emerita . • Va arribar a ser capital de la província de Lusitània. Va tenir l’estatut de colònia amb primer component militar (poblament de soldats veterans) i un caràcter propagandístic. Ciutat de 80 hectàrees: • S’estructura dins d’un perímetre emmurallat amb torres semicirculars situades a intervals regulars. • Té 4 portes principals als extrems del decumanus maximus i del cardo maximus. Els carrers presenten una quadrícula ortogonal. • Sota la nova planta es va construir el clavegueram. • Dos fòrums: provincial (temple al culte imperial: conegut popularment com el Temple de la Diana) i municipal. Tres edificis d’espectacles: • Teatre i amfiteatre: construïts intramurs aprofitant els talussos del terreny per ubicar les graderies. • Circ: fora de les muralles. Es van construir 3 aqüeductes i un embassament als encontorns. Es conserven restes del teatre, amfiteatre i d’un temple, diverses cases senyorials, d’un arc d’accés al fòrum provincial (Arc de Trajà) i de les muralles. • Fora muralla: restes del circ, dels 3 aqüeductes, de necròpolis i del pont sobre el riu Guadiana. EMPÚRIES Nom prové de Emporiae,-arum, perquè quan els romans s’hi van instal·lar, hi havia dues comunitats: els ibers indicets i els grecs. 6 L’any 218 aC esclatà la segona guerra púnica entre romans i cartaginesos. • Els romans, comandats per Gneu Escipió, van instal·lar un praesidium que va ser la primera base militar a Hispània. El 195 aC Cató va passar per Empúries per eliminar el focus de la resistència antiromana. Al pas del temps, el campament militar es va convertir en un nucli urbà. El nucli urbà és regular, de nova planta, amb un fòrum a la part central i amb els dos carrers principals: decumanus maximus i cardo maximus. Es conserven restes de la muralla, del fòrum, de dues cases senyorials, d’insulae i de l’amfiteatre. La muralla, conservada sobretot al sud, es va alçar amb una doble tècnica constructiva: • Part inferior: feta amb grans blocs poligonals de pedra. • Part superior; feta amb formigó El fòrum s’ocupa en dues parts dividides per un decumanus. • A l’època d’August van haver reformes: • Es va edificar un nou pòrtic i una basílica al sud • A l’àrea sacra es van aixecar un templet a cada costat, probablement dedicats al culte imperial • Al nord es troben un mercat i les termes públiques. Altres edificis públics: amfiteatre i palestra (fora de la muralla, però ben a prop a ella). El temple ubicat en el cantó septentrional, del qual només es veu el podium i que devia estat dedicat a la Tríada Capitolina. A partir del s.I dC va patir una lenta decadència. Durant l’Imperi, va perdre el paper predominant davant Tàrraco o Bàrcino fins arribar a ser abandonada cap a finals del s.III dC. Finalment, la ciutat es va replegar altre cop en el petit promonitori, la Paleàpolis, seu episcopal en l’antiguitat tardana i època visigòtica. ILERDA Els orígens de Lleida a l’època ibèrica. Hi vivia la tribu dels ilergets. Es va trobar una inscripció romana del 89 aC conté la denominació ilerdenses. LA seva fundació va ser el s.I aC. Pertanyia al districte judicial de Caesaraugusta. Situada sobre un petit promonitori que domina el riu Sicoris (Segre). Fou un municipi d’època augustea. • La seva funció era garantir i dominar el pas del riu a través del pont i assegurar les vies de penetració cap a l’interior. Gestes històriques: 7