Notas sobre los Símbolos en la Poesía de Joan Vinyoli: Foc Mort, El Callat y Otros, Apuntes de Catalán

¡Descarga Notas sobre los Símbolos en la Poesía de Joan Vinyoli: Foc Mort, El Callat y Otros y más Apuntes en PDF de Catalán solo en Docsity! J. M. Sala-Valldaura QUATRE NOTES SOBRE ELS S~MBOLS EN LA POESIA DE; VINYOLI L'analisi dels components al.legorics d'una obra, encara que sigui de manera parcial, mostra sempre la profunda relació entre el món autonom del poeta i la realitat en que troba símbols, imatges i metafores. ((Quan el crític formal -ha escrit Northrop Fryel-- arriba a tractar sobre símbols, les unitats que ailla són les que palesen una analogia de proporció entre el poema i la natura que imita),, i així, hom pot destriar les referkncies més ccmattriques)>, personals i naturals, de I'obra d'un autor; fins i tot, hom hi pot distingir la tonalitat del conjunt a partir dels camps semantics que apareixen més sovint. En el cas de Joan Vinyoli, si --com Gaston Bachelard proposa- estudiem la simbolització dels elements, la tonalitat és fonamentalment ígnia i aquosa, també eolica i arboria; un repas sobretot d'E1 Callat (1956) ho il.lustrara, em penso, ben clarament. Del foc a l'aigua, és a dir, del predomini de la conflictivitat vitalitzadora a l'assumpció de la mort, podria ser el resum del procés imaginistic que presenta tot el corpus poetic de Joan Vinyoli. Procés amb notables alteracions, pero que arriba a acomplir-se i n afectar la mateixa teoria poetica del seu autor, cada volta més arrecerat en la immediata quotidianitat davant la victoria del temps i la condició d'inabastable que tenen món i natura. A grans trets, doncs, el pessimisme i la resignació, la fatalitat de l'esdevenir huma, són aigua: <(sóc en la terra del foc mort, cercant només el mar, el mar$ Mentre el foc pot arribar a ser la concreció del tot o del no-res, en una paraula, la possibilitat d'una comunicació amb món i natura: 1. Anatomia de la critica. Monte Ávila Ed., Caracas, 1977, p. 116. 2. JOAN VINYOLI, ((Foc mort)), a El Callat, Poesia completa, Ariel, Barcelona, 1975. J. M. Sala-Valldaura ((1 cada llurninaria de la terra, cada foguera encesa, significa la insensata esperanCa de la unió darrera en un sol foc o la total destrucciÓ.~3 Aquesta comunicació o confusió abasta també al10 més íntim i personal: l'anima es manifesta així com un incendi subterrani, a ((El foc subterrani)), un dels poemes en prosa. Tot tornant a l'aigua, hom pot relacionar la seva condició d'inassolible infinitud amb el silenci, i per aixo, les paraules profundes, és a dir, a frec del silenci, abrollen)> en la poesia de Vinyoli: ((És més endins que la paraula brolla, m'ha dit la veu, filtrant-se com una aigua pel serpentí de fulles.~4 I el darrer buit de l'home s'omplira de mar, ((onades confluint / cap a l'ultima, secreta, meva!>Q ((Després d'haver travessat la terra, després d'haver travessat el foc, l'anima arribara ran de l'aigua. La imaginació profunda, la imaginació material vol que l'aigua participi en la mort; li cal a fi que la mort conservi el seu sentit de viatge.~6 Vet aquí el complex de Caront que hom pot associar-li i que Cercles, sobretot el poema inicial homonim, mostra ben a les clares. Sense arribar al cap final del símbol de les aigües i tot deixant de banda I'altre cap -1'origen o les deus com a platonica i 3. JOAN VINYOLI, ((Les fogueress, a Encara les paraules, Poesia Completa, Ariel, Barcelona, 1975, p. 329. 4. JOAN VINYOLI, ((ES mes endins),, EI Callat, Poesia Complefa, Ariel, Barcelona, 1975, p. 155. 5. JOAN VINYOLI, ((Cova de mam, a El griu, Obra poetica (1975-1979), Ed. Critica, Barcelona, 1979, p. 107. 6. GASTON BACHELARD; El agua y 10s sueños, Breviarios, 279, Mtxic, F.C.E., 1978, p. 118. Reduccions <(Apaga el foc, encén el llum, busca el teu lloc i mira el fum.))ll El vent i l'arbre. Companys del foc -perdut, ja ences- i de l'aigua, amics de la nit, el vent i l'arbre agombolen els símbols principals de la poesia de Vinyoli. El vent, tan romanticament dual --dol~or i violencia, puresa i deliri, destrucció i vitalització-,I2 incita al viatge, ens arrossega acap a la nit rocosa)) (El griu, p. 1Q9) o ens mena a la tempesta interior i al misteri general, tot envoltant-nos, aixo si, amb un ambit de grandesa. En la botanica del somni, l'arbre és -segons Bachelard- una imatge que verticalitza i, en aquest sentit, la podem comparar amb la del vent. Com Rainer M. Rilke als poemes francesos --de manera especial, a ((Vergers)+, Joan Vinyoli asent que l'arbre es, en el paisatge, l'eix per on el qui somia passa normalment d'allo terrestre a all0 ae r i .~ [3 A més a més, l'arbre Cs, en Vinyoli, singularització dins el general conflicte huma de l'existtncia: romanticament, l'arbre s'allunya del bosc: <(Quin vol em pren que volo desmaiat, de quin m'escapo dtdal, arbre tosc florint quan tot el bosc fuma cremat?))I4 Pot, tot i així, prendre la simbolització erotica tradicional -paral.lela, per exemple, a la d'un Salvat-Papasseit-, i l'arbre, llavors, no és sinó un altre dels elements de la passió abrandada, com el foc o la serp: I l . JOAN VINYOLI; A hores petites, Sarria, 7 , Ed. Critica, Barcelona; 1981, p. 43. 12. Veg. G. BACHELARD; El aire y sus suerios, Breviarios, 139, Mexic, F.C.E., 1980, 2a. reimpr., pp. 287 i 288. 13. G. BACHELARD, OP. supracit., p. 265. 14. JOAN VINYOLI, ((Ariel-Caliban),, Realitats, Poesies Completes, p. 245. J. M. Sala-Valldaura idJn agil foc se'ns entortolliga com una serp per tot el cos i fa de tu i de mi un sol arbre incandescent, impropi de la terra.nl5 Enlla del pensament i més prop del somni, hom troba el camp d'aquesta victbria, I'espasa que arbora tant l'aigua com el foc: (<Nedar en les veres aigües vol un salt fora camí de somni i pensament, vol foc, despullament i crua sal.nl6 L'arbre havia quedat també encts i moll, val a dir, Vinyoli s'havia ja autodefinit com un arbre solitari cridat pel foc i l'aigua, en el poema primer &El callat.'Y Escoltem, per acabar, l'oneig i el vol del seu silenci i de la seva flama: ALGU M'HA CRIDAT Jo no sóc més que un arbre que s'allunya del bosc, cridat per una veu de mar fonda. Sol, prop la mar, he consagrat les meves fulles als vents de més enlla de la riba. Ja les meves arrels no saben enfondir en la terra i servar-me, i pel fullatge bec solitud. És per aixo que vago sempre sota el silenci de les constel~lacions d'aquestes altes nits de fabulosa riquesa. 15. JOAN VINYOLI, <<L1arbre incandescenb), a EI griu, Obres Completes, p. 108. 16. J. VINYOLI, ((El riu de pedral), a El Callat, Poesies Completes, p. 16 1. 17. Veg. Imitació delfoc de B. Rosselló-Porcel: una concepció del món, del poeta i de la poesiaw, de Josep M. Balaguer, a ((Els Marges>>, núm. 21. Barcelona, gener 198 1, pp. 27-45. Ens interessa perqui: constata la relació entre tots dos poetes, i, per exemple, assenyala com també Guillén i Valéry transcendentalitzen l'arbre en qualitat d'home. Reduccions Pero de cop s'il.luminen les nits amb paraules com flames, torna la veu, la veu, nocturna sempre, del mar, cridant-me sols, cridant-me. He posse'it els camps, la brasa de la tarda, mes ara sóc orella i pas insomnes.))l* La imaginació afaiqona l'autentica realitat poetica, podem concloure gracies al viatge i a la transposició de la imatges: el reialme del real s'amaga darrera la pell de les primeres aparences, i ens cal, doncs, el moll dels símbols, les analogies, els correlats, els mites ... per tal de treure l'entrellat i la base que sustenten el ver món, la realitat profunda. 18. JOAN VINYOLI, <(Algú m'ha cridat>), op. supracit., p. 147. J. M. Sala-Valldaura