Violències. Prevencions i acció socioeducativa PAC 3, Ejercicios de Ciencias de la Educación

¡Descarga Violències. Prevencions i acció socioeducativa PAC 3 y más Ejercicios en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity! Violències: prevencions i acció socioeducativa aula 3 Semestre 2021/2022 PAC 3: Capitalisme, patriarcat i violències múltiples. Cap a una mirada socioeducativa interseccional. PART 1. CONSTRUINT UNA MIRADA FEMINISTA INTERSECCIONAL SOBRE EL FENÒMEN DE LA VIOLÈNCIA a.1) La polifacètica Silvia Agüero en l’entrevista “Estas gitanas son vuestras feministas” (2022) i en els articles “In the Ghetto” (2018) y “La insurrección gitana sucede cada día” (2020), expressa com la violència, a través de diferents manifestacions, ha creuat la seva vida i la de les dones gitanes. Segons la classificació feta per Bourgois (2005), els relats de l’autora evidencien la “violència política” per les ideologies de partits polítics com VOX, que moltes vegades amb l’ajut dels mitjans de comunicació, promouen l’estigma del “gità” que delinqueix. Aquesta violència esta directament relacionada amb la “violència estructural”, ja que l’autora argumenta, que a la dona gitana se li ha segregat i separat de la quotidianitat de la resta, col·locant-la en guetos o espais subapartats. I que en la mesura en què s'impossibilita la sortida d’aquest espais, no se'ls brinden treballs dignes, només es creen condicions perquè facin vida i estudiïn dins de les seva comunitat, executant així una discriminació contra la seva cultura. A més, hi ha “violència diària” i “violència simbòlica”, en el fet de percebre i tractar als gitanos com un poble brut i desordenat, prejudicis acceptats per els mateixos gitanos, tornant-se multiplicadors d'estereotips. Un punt importantíssim que travessa tots aquests tipus de violència i que esmenta l'autora és que, segons els ens oficials, els gitanos són uns “725.000 gitanos i gitanes” (Agüero, 2018, párr.9), xifra que no s'actualitza des del segle XX i que, amb això, se li resta rellevància a aquest grup, denominant-los com “minoria”. a.2) Segons Agüero es perceben també formes de maltractament i violència institucional, que com es recull en aquesta cita al text de Pastor (2012), es refereix a "cualquier legislación, programa, procedimiento, actuación u omisión procedente de los poderes públicos o bien derivada de la actuación individual del profesional o funcionario/ a de las mismas que comporte abuso, negligencia, detrimento de la salud, la seguridad, el estado emocional, el bienestar físico, la correcta maduración o que viole los derechos básicos del niño y/o la infancia" (Martínez Roig i Sánchez Marín, 1989, Barcelona). Agüero relata la violència obstètrica soferta per la dona gitana per part de les institucions cuidadores, pel fet que, durant el part, són situades en una Violències: prevencions i acció socioeducativa aula 3 Semestre 2021/2022 habitació especifica per a gitanes, lluny de les altres parteres i lluny també de la seva comunitat de suport, havent de passar per un procés tan important i dolorós com el part pràcticament soles, sense comunitat i sense ajuda ni suport. Això genera segregació i discriminació en vulnerar la dignitat tant de les dones com dels nounats, produint un desarrelament forçat i incorrent en una falsa atenció individualitzada, ja que com esmenta Pastor (2012) un dels exemples de la violència institucional, la desigualtat d’oportunitats en el tracte i la vulneració de la dignitat dels subjectes. Pastor (2012) esmenta també com a causa, la poca o nul·la formació adequada dels professionals per a exercir la seva funció i això queda reflectit en el text d’ Agüero, que a més expressa que això es trasllada a diferents àmbits professionals com l’educatiu, ja que assenyala que la tutora de la seva filla no li parla directament, assumint de manera etnocèntrica, que Agüero, per ser dona gitana, és analfabeta. A més, com exemplifica Pastor (2012) es produeix un control excessiu dels subjectes perquè disminueixin la seva capacitat d'experimentació i les seves possibilitats de relacionar-se amb els iguals. A la comunitat gitana se’ls considera getto i es pretén que s’integrin a la cultura espanyola des d’una perspectiva cultural etnocèntrica, la qual cosa, Agüero percep com maltractament i violència institucional, ja que dona peu a múltiples iniciatives i en pro de la inclusió que només son una excusa per buscar un canvi ideològic a la comunitat gitana. b) Almonte (2016) assenyala que la violència obstètrica es manifesta de dues formes: física i psicològica. Aquestes tipologies de violències queden reflectides als textos d’Agüero (2018; 2020) on s’afirma que tot i que segons les xifres oficials la comunitat gitana només representen un 2% de la població resident a Espanya, per un control ginecològic s’obliga a les gitanes a usar mètodes anticonceptius, ja que es considera que tenen molts fills. També se les segrega en habitatges a suburbis on resideixen més persones del col·lectiu, com per exemple La Mina de Barcelona, fent-les fores d’altres zones urbanes (gentrificació), la qual cosa segueix perpetuant la visió de “getto” del col·lectiu que fomenta més idees discriminatòries, sotmetent-les a diferents tipus de violència institucional. Un altre exemple de la deshumanització que comporta la violències ginecològica o obstètrica al relat d’ Agüero es el fer de que va veure passar enfront de les seves cames obertes, estudiants, a més d'un altre personal mèdic, per el fet de tractar-la com a recurs didàctic. Segons Linares (2012) moltes d’aquestes violències que pateixen, queden reflectides a la Llei 5/2008, com a violències contra la dona, com per exemple: Violències: prevencions i acció socioeducativa aula 3 Semestre 2021/2022 PART 2. ATERRANT TOT L’ APRÈS DES D'UN ENFOCAMENT COMUNITARI a. Bauman (2014) al seu text, “Amor líquido”, exposa la immediatesa de la realitat de les persones en les societats modernes actuals, en les quals, els seus vincles d’amor, sexualitat, amistat, solidaritat i les relacions familiars, han quedat oprimits sota una lògica social que fragmenta i dilueix les institucions erigides per els interessos del capitalisme, que promouen un consum massiu i ràpid de tots els paràmetres vitals, fins a deixar a l'individu en una situació d'inèdita solitud. En aquestes societats, el més important es el capital líquid, on bens, recursos i persones es poden monetitzar per acomplir les necessitats derivades del capitalismes i la globalització, els quals generen desigualtats (precarietat i privilegis) en la distribució d’oportunitats per a la vida moderna. Considero que aquesta visió individualista del capitalisme, fruit de les desigualtats socials es l’escenari idoni perquè es puguin perpetuar les violències interpersonals ja que aquestes “a menudo se aprovecha de las estructuras sociales de desigualdad de poder” (Creative-Interventions.org, 2021 :15). Per tant, l’enfocament comunitari davant la violència, que presenta formes de trencar amb l’aïllament individual, i fomenta la participació del col·lectiu social entorn a les víctimes o supervivents (en ocasions fins i tot els perpetuadors dels danys), te major sinergia amb les formes d’organització que Halsey va denominar com “economia moral”. Segon Bauman aquest tipus d’economies, fruits de les interaccions socials i que son estigmatitzades per els agents mercantils del neoliberalisme, busquen “el intercambio familiar de bienes y servicios, la ayuda vecinal y cooperación entre amigos: todas aquellas razones, impulsos y acciones con los que están entretejidos los lazos humanos y los compromisos duraderos” (2014: 61). Les formes organitzacionals basades en la solidaritat humana es converteixen en l’objecte d’amenaça per el capitalisme, el qual en infravalorarà els seus resultats o la seva practicat i supervivència per enaltir la necessitat de la mercantilització individual i la societat del consum (l’homo oeconomicus i homo consumens). Per tant, economies desmercantilitzades, com l’economia social i solidaria (ESS) o altres economies fora del mercat, son el futur de la vida humana, ja que més que maximitzar beneficis, el que busquen es satisfer les necessitats de les persones en un marc de justícia i sostenibilitat ètica. Sense les cures i protecció no existiria vida, ni tant sols la prevalença del capitalisme, “de no ser por la intervención correctiva, mitigadora, moderadora y compensatoria de la economía moral, la economía de mercado dejaría Violències: prevencions i acció socioeducativa aula 3 Semestre 2021/2022 al descubierto su instinto autodestructivo” (Bauman, 2014: 62). L’ enfocament comunitari es la clau per sensibilitzar a les persones d’una societat davant la neutralització de les violències interpersonals que exerceix la immediatesa dels estils de vida moderns, ja que, tal i com afirma Baumen: “El retroceso de las habilidades de socialidad se ve fogoneado y acelerado por la tendencia, inspirada por el modelo de vida consumista dominante, a tratar a los otros seres humanos como objetos de consumo según la cantidad de placer que puedan llegar a ofrecer, y en términos de «costo-beneficio».(2014: 66) Per tant, davant la resistència o la cerca d’alternatives a les violències, la prioritat hauria de ser recuperar un caràcter empàtic i transformador com a essers humans que ens permeti construir societats més solidares i resilients. b. El projecte comunitari que des d'una perspectiva feminista, decolonial i anticapitalista, articula respostes a situacions de violència estructural i/o cultural, que vull presentar es el de Metzineres,programa sociocomunitari que neix al 2017, per donar resposta de manera creativa a les necessitats de donxs (dones CIS i dones transsexuals, així com, persones de gènere fluït i no binari) vinculades amb les drogues i supervivents de múltiples vulnerabilitats i/o violències. Ja que des d’una perspectiva interseccional, es va detectar que el col·lectiu es trobava amb major desprotecció social i institucional. Per això, es tracta d’un programa amb tres eixos transversals: la reducció de danys, el feminisme interseccional i l’engranatge d’iguals. El programa es desenvolupa al Raval de Barcelona, barri amb un alt nivell de població consumidora de drogues, on el focus policial i dels mitjans de comunicació són els narcopisos. Els prejudicis, l’estigma i la discriminació han derivat en una vulneració sistemàtica dels seus drets. Per aquest motiu, sovint el col·lectiu s’ha trobat exclòs tant en les polítiques desiguals, tant en als serveis especialitzats en drogues com en els recursos per tractament de violències masclistes. Tota aquesta manca d’alternatives òptimes, barreres d’accés i buits institucionals han agreujat els seus mecanismes de control, les desigualtats, la injustícia social i l’exclusió. “dades (...) basades en converses amb les 250 dones que avui són part de l’organització, al voltant d’un 70% d’elles es considera sense llar, més del 50% ha rebut algun diagnòstic de salut mental i la meitat ha patit situacions de violència durant la seva infantesa. (...) Les múltiples situacions de vulnerabilitat interactuen de manera particular en cadascuna d’elles” (Sanz,2020).Es per això, que considero el projecte Metzineres com un exemple de com les diferents opressions no es poden comprendre per separat. Violències: prevencions i acció socioeducativa aula 3 Semestre 2021/2022 Les persones en la societat de la mercantilització social o l’amor líquid (Bauman, 2014), pròpies del capitalisme com a resposta al neohigienisme, son vulnerables a violències interpersonals que es manifesten en eixos de interseccionalitat. Recordem que la interseccionalitat defensa que en les relacions de dominació hi ha diferents factors que s’interrelacionen entre si: gènere, ètnia , classe i sexualitat. A més, s’ha de tenir en compte que no només podem parlar d’aquests quatre eixos sinó que fa temps que “distintos movimientos sociales han hecho un llamado a pensar otras fuentes de desigualdad social en el mundo contemporáneo como la nacionalidad, la religión, la edad y la diversidad funcional” (Viveros, 2016:14-15). Amb el projecte de Metzineres Es parteix d’entendre, tal com fa la interseccionalitat, que aquestes persones no només són drogodependents sinó la seva realitat es manifesta en diferents eixos de desigualtats, com per exemple, el ser donxs, patir risc o vulnerabilitat socioeconòmica, ser víctimes de múltiples violències, ser immigrants, etc. Per tant, atendre una desigualtat social, significa que sempre s’ha de tenir en compte la diversitat d’eixos que influeixen en les interaccions socials de les persones. Aquests eixos de desigualtat provenen d’estructures d’opressió que exclouen i jerarquitzen a les persones en funció de factors múltiples. Totes les persones tenen diferents factors identitaris que s’han de tenir en compte de manera individualitzada. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES: Agüero, S. [Silvia]. (2018). In the Guetto. Recuperat el 27 de Maig 2022 a pikaramagazine.com:https://www.pikaramagazine.com/2018/10/guetos-barrios-gitanos/ Agüero, S. [Silvia]. (2020). La insurrección gitana sucede cada día. . Recuperat el 27 de Maig 2022 a pikaramagazine.com: https://www.pikaramagazine.com/2020/05/la- insurreccion-gitana-sucede-dia/ Almonte ,G.[Gabriela]. (2016) Violencia Ginecológica y Obstétrica. La Medicalización del Cuerpo Femenino. Revista Décsir, EAM Nº2. Bauman, Z.[ Zygmunt] (2014) . Fuera y dentro de la caja de herramientas de la socialidad. En Bauman, Z.(coord.), Amor líquido. Acerca de la fragilidad de los vínculos humanos. (pp. 60-66). Barcelona: Paidós Cassany, R. [Roger]. (2020). Metzineres, un exemple de com salvar vides de dones al Raval, reconegut al món. Recuperat el 27 de Maig 2022 a Vilaweb.cat: https://www.vilaweb.cat/noticies/entrevista-metzineres-aura-roig-drogues-dones/ Espinosa, Y.[ Yuderkys]. (2020). Interseccionalidad y feminismo descolonial. Volviendo sobre el tema. pikara magazine. Recuperat el 27 de Maig 2022 a pikaramagazine.com: https://www.pikaramagazine.com/2020/12/interseccionalidad-y-feminismo-descolonial- volviendo-sobre-el-tema/