William Shakespeare, la seva obra i qüestions envers la seva figura, Apuntes de Lengua y Literatura

¡Descarga William Shakespeare, la seva obra i qüestions envers la seva figura y más Apuntes en PDF de Lengua y Literatura solo en Docsity! William Shakespeare, la seva obra i qüestions envers la seva figura Sanu Montalbán Curs 2021-22 Literatura Mariona Torrent Índex 1. Introducció 3 1.1 Biografia 5 1.2 Obra i característiques 6 1.2.1 La dona 7 1.2.2 Cardeni 7 2. Dubtes de l’autoria de les seves obres 8 2.1 Francis Bacon 9 2.2 Emilia Bassano 10 2.3 Christopher Marlowe 10 2.4 Edward de Vere, Comte d’Oxford 12 3. Possible homosexualitat i dama negra: 13 4. Conclusions 15 5. Webgrafia 16 2 seu humor, Les festes de Cinta, La fira de Sant Bartomeu, Volpone, L’alquimista, La dama magnètica entre moltes altres. Va ser rival amb Shakespeare. Hi ha especulacions que afirmen que ell va ser l’editor del First Folio de Shakespeare. 1.1 Biografia William Shakespeare és un dels dramaturgs més coneguts i famós però a la vegada misteriós de l’occident del període elisabetià . De fet no sabem ni com era físicament. Ningú s’oposa a la grandesa de les seves paraules, el seu intens poder i la capacitat d’estimulació de l’imaginació artística que provoca en als lectors. Però hi ha diversos temes controvertits al voltant d'aquesta figura com la seva fe religiosa, si era catòlic o no (el seu pare va haver de pagar grans multes per no assistir als serveis religiosos anglicans, l’Anglaterra de llavors ja era protestant) i la seva possible homosexualitat. Tanmateix el tema més rellevant és sobre l'autoria real o no de les seves obres. Tot i la poca informació que tenim, el que sí que podem afirmar gràcies a diferents documents és: Va néixer a Stratford-upon-Avon al 1564 i era el tercer fill de Mary Arden i John Shakespeare (fabricant de guants y comercial de llana). Va assistir al col·legi de la ciutat i als 18 anys es va casar amb Anne Hathaway amb qui va tenir tres fills. Seguidament va desaparèixer fins al 1592 (els coneguts anys foscos) convertit en un autor teatral de gran èxit a Londres amb la companyia de teatre Chamberlain’s Men (més tard va ser-ne copropietari). Aquests anys foscos han donat peu a moltes especulacions. Alguns pensen que va fer un viatge a Itàlia on s'inspirà per escriure Romeu i Julieta, El mercader de Venècia… Altres creuen que va marxar per escapar-se d’una condemna per la caça il·legal de cérvols. Sabem que a partir del 1599 la seva companyia actuava gairebé únicament al teatre “The globe”; ell n’obtenia un deu per cent dels beneficis tant com a autor, actor i també com a director commercial. Va ser aviat popular hi ho sabem perquè les seves obres portaven el seu nom, en aquella època el nom de l’autor no figurava en les edicions. Gràcies als guanys va poder comprar diverses propietats a Stratford i quan va redactar el testament va deixar les propietats a varis amics i parents. També comprà un títol nobiliari per el seu pare. Es contempla la possibilitat que tingués una amant que va destruir la vida matrimonial amb Hathaway, raó per la qual li va deixar el segon llit de la casa. Als voltants del 1611 va abandonar Londres i finalment va morir al seu poble natal el 23 d’abril 5 de 1616 (segons calendari julià i el 3 de maig del 1616 del calendari gregorià) als 52 anys. Molts creuen que va ser per l’abús de l'alcohol però no hi ha suficients dades per poder confirmar-ho. També es creu que el seu gendre, el Dr John Hall, el metge de la ciutat l'hauria assistit en el moment de morir. Tots els comentaris que es conserven sobre ell es mostra com una persona bondadosa, recta, honesta i franca, d’enginy ràpid, lleuger i plaent. 1.2 Obra i característiques Shakespeare va escriure més de catorze comèdies, deu tragèdies i altres deu drames històrics. Abans del 1600 es data El somni d’una nit d’estiu i una cinquantena d’obres en formen el total però només una vintena van ser publicades amb ell en vida. Les altres van ser publicades amb el First folio l’any 1623 per els seus amics John Hemmings3 i Henry Condell4 on en el pròleg van comentar sobre els hàbits de la seva composició. En el seus papers rarament hi havien tatxadures tot i que sabem que corregia els originals. Les seves obres teatrals es caracteritzaven per l’elevat joc lingüístic entre els personatges i la varietat de vocabulari. Els temes principals tractats eren l’amor en totes les seves facetes (traicionat, incestuós, romàntic…), la salvació, les passions humanes, la responsabilitat individual de les accions i les seves conseqüències, la fe religiosa i sobretot la relació amb el poder polític i/o autoritat. Ho feia a través del bufó, el “boig”, normalment parlava per la seva boca, expressava opinions sense por sobre certs temes polèmics com la política; que altres personatges més importants no podrien haver-ho fet. El representa com una persona amb certes carències físiques i mentals. Aquesta estratègia li va permetre realitzar crítiques a temps real de qualsevol tipus de situació que estava passant a nivell de la Cort i social. La seva obra es podria dividir en tres fases: Primera fase (1590-1602) algunes obres històriques, tragèdies d'estil renaixentista i algunes comèdies. Segona fase (1602-1610) es dedica a escriure tragèdies i comèdies. Tercera fase (1610-1616) peces menys tràgiques, de caràcter conciliador. L’obra poètica es compon de sonets i alguns poemes extensos, més narratius i mitològics. Es diu que ell volia ser conegut per la poesia i no pel teatre. 4 Henry Condell (1576-1627) - actor de la companyia de teatre Chamberlain’s Men i editor del First folio. 3 John Hemmings (1566-1630) - actor de la companyia de teatre Chamberlain’s Men i editor del First folio. 6 1.2.1 La dona S’ha críticat molt la forma que Shakespeare es pronuncia sobre les dones dins el sonets; converteix l’home en un ésser ingènue que es deixa enganyar i cau a la xarxa femenina. Insisteix en que les dones són promiscues, infidels i carnals i ho fa d’una manera crítica. També hi ha l’altre versió com d’Ofèlia a Hamlet on és submisa i no té opinió pròpia. A la vegada i com més tard explico en l’apartat d’Emilia Bassano, les empodera, les fa “lliures”, importants, fins i tot heroïnes. Fet estrany per l’època. També hi ha una certa relació amb els articles publicats entre homes i dones. Els anàlisis feministes el consideren misogin i masclista en canvi els articles escrits per homes consideren les seves obres majoritàriament feministes. 1.2.2 Cardeni Cardeni és una obra perduda o mig perduda de Shakespeare. Està inspirada en un passatge de Don Quixot de Cervantes.5 Forma part del teatre jacobí i s’atribueix a John Fletcher6 i a Shakespeare. Sabem de la seva existència per les dues representacions de la companyia Chamberlain’s Men. El 2007 l’expert estatunidenc Gary Taylor va reconstruir-la parcialment a base de fragments de la obra Double Falsehood (1727)de l’escriptor britànic Lewis Theobald7. El títol fa referència a un personatge de Don Quixot. La primera part de l’obra fou traduïda l’any 1612 per Thomas Shelton8. Sembla que el capítol de Cardeni els va inspirar per escriure l’obra. L'obra de Fletcher sembla que va desaparèixer en l’incendi del The Globe al 1623 però una còpia va ser citada al 1653 amb ells dos com a autors. El 1727 Lewis Theobald va dir haver escrit la seva obra Double Falsehood a partir de donar una nova forma a tres manuscrits un dels quals Cardeni. Tot fa pensar que Theobald va tenir a les seves mans el manuscrit de Cardeni. 8 Thomas Shelton (- 1629) - traductor de Quixot. La seva traducció va ser la primera traducció a qualsevol idioma. 7 Lewis Theobald (1688-1744) - editor i escriptor anglès, referent en la edició de la història de shakespeare i en el gènere de sátira literaria. 6 John Fletcher (1579-1625) - considerat un dels dramaturgs més bons i influents de la literatura jacobina. 5 Miguel de Cervantes Saavedra (1547-1616) escriptor castellà, conegut sobretot per la seva novel·la El Quixot. 7 2.2 Emilia Bassano Una altre teoria és que Shakespeare va ser una dona, Emilia Bassano, que escrivia amb un pseudònim. Té sentit que el necessités perquè llavors les dones no escrivien i encara menys publicaven les seves obres ja que era una activitat considerada d’homes. Bassano va ser una compositora britànica de música barroca. Va néixer el 1569 a Londres provinent d’una familia italiana migrada, com el seu cognom indica, i morí el 1645. Va ser la primera dona de finals del renaixement que va veure com les seves obres van ser publicades. Després de la mort dels seus pares va entrar com a dama de la comtessa de Kent. Té sentit llavors que les obres de Shakespeare es parli tant del món interior de la cort i també que sapigués sobre Itàlia encara que el seu pare morí quan ella tenia set anys. Es diu que podia haver estat una amant de Shakespeare. Alguns dels arguments utilitzats per defensar aquesta tesi són que Shakespeare no té herois sinó només heroïnes segon John Ruskin.12 La figura femenina ocupa una posició important en la majoria d’obres i moltse d'aquestse adquireixen una equiparació moderna del seu gènere. Alguns exemples serien: La Beatriu es queixa, furiosa per les limitacions del seu sexe, en Molt soroll i poques nous; Catalina, en La feréstega domada, es nega a ser silenciada pel seu home i l’Emilia, en un dels seus últims discursos en Otel abans que Yago la mati, demana igualtat per les dones. Són dones que es neguen a seguir els patrons establerts del patriarcat. Com és possible que Shakespeare fora capaç de posar-se a la pell de les dones d’una manera que cap altre dramaturg de l'època no va poder? Aquest reivindicació constant de la dona en l’obra de Shakespeare obre les portes a la possibilitat que a darrera del bard de Stratford s’hi pogués amagar una figura femenina. 2.3 Christopher Marlowe Christopher Marlowe (1564-1593) va ser un dramaturg i poeta de l’època elisabetiana. Autor de Doctor Fausto, El Jueu de Malta o Masacre en París entre moltes altres. Conegut per els seus versos blancs i la seva introducció al teatre, els colpidors protagonistes i la seva inoportuna mort. La història que recolza aquesta teoria és la següent: 12 John Ruskin (1819-1900) - escriptor, crític d'art i sociòleg anglès. Gran mestre de la prosa anglesa. 10 Representa que el trenta de maig de 1593 (dia de la suposada mort de Christopher Marlowe) a prop del riu Tàmesis, concretament a Deptford, quatre homes comparteixen un sopar on l'alcohol és freqüentat, la cervesa sobretot. De cop un dels quatre s’aixeca molt alterat dient-li a un altre que va prometre pagar per la beguda i un dels seus amics (Ingram Frizer)13 li diu: “Per déu assentat Marlowe”. L’agafen pel braç però ja està fora de si, continua cridant dient que són uns mentiders i miserables. Llavors Robert Poley14 i Nicholas Skeres15 l’agafen mentres una viuda baixa molt ràpid des del pis superior. Marlowe s’allibera i tira una daga a la cara del seu company. Continua insistint que són uns traïdors i que tots pagaran pel compte. Ningú entén perquè està tan enfadat que no es pot ni controlar. Seguidament intenta investir amb la daga a Ingram però per sort sap com reaccionar a temps torçant la mà de Marlowe. Seguidament es sent el crit de dolor de Marlowe i un gran bassal de sang apareix a terra. En aquell moment el jutge de la reina entra perquè justament estava passejant per la zona. Pregunta què està passant i en nom de la reina demana que parin. Al cop de pocs minuts el cos de Marlowe ja està col·locat en un carretó acompanyat per un altre cos. A causa dels testimonis Ingram és detingut per possible assassinat i el jutge marxa cap a Londres custodiant-lo. En el seu trajecte es troba el grup d'homes amb el carretó i els dos cossos. De cop Marlowe obre els ulls i s’aixeca, comença a preguntar i es queixa de la pudor. Li diuen que és sang de vaca i que es calmi i calli perquè sinó els mataran a tots, obeeix. Arriben al port, Marlowe es canvia de roba i puja a un vaixell que va cap a un mercat al mig del riu i desapareix d’Anglaterra per sempre. El cos del home que ha mort penjat serveix per poder–lo entregar al seu lloc. Ha deixat d'existir a Anglaterra però la seva vida continua a França, Itàlia i altres països com a agent secret per la reina. Ella mateixa ha sigut la ment pensadora al darrera del fictici assassinat per evitar la seva detenció i interrogació sota tortura. D’aquesta manera s'assegura que no delati fets que afecten a certes persones d’alt càrrec dins la corona anglesa, per les quals ell havia estat treballant varis anys. Envia cartes a Londres però també alguna cosa més. La seva passió no ha mort, quan no pot dormir segueix escrivint i així és com suposadament neix Hamlet, Otelo, Romeo i Julieta, El mercader de venècia, Molt soroll i poques nous, Antoni i Cleopatra, Macbeth entre d’altres. 15 Nicholas Skeres (1563-1601) estafador i informador del govern i un dels tres "senyors" que estaven amb el poeta i dramaturg Christopher Marlowe quan va ser assassinat a Deptford el maig de 1593. Juntament amb un altre dels homes allà, Robert Poley, havia participat en el descobriment del complot Babington contra la vida de la reina el 1586, i en el moment de la mort de Marlowe es va dedicar a una estafa de préstec de diners amb el tercer d'ells, l'assassí denunciat de Marlowe, Ingram Frizer. 14 Robert Poley (1568-1602) doble agent anglès i missatger del govern durant el regnat de Elisabet I. 13 Ingram Frizer (-1627) cavaller i home de negocis anglès del finals de segle XVI i inici del XVII conegut com l'assassí de Christopher Marlowe. 11 Envia a Thomas Walsingham (cosí de Francis Walsingham que va ser secretari d’estat i servei d’espionatge) els seus escrits per fer-los arribar a Anglaterra. Ell, bocabadat per la qualitat de les obres, busca a un jove actor i li ofereix un pacte: que ell posi la cara i firmi els nous escrits de Marlowe sota al seu nom; William Shakespeare. Accepta, al cap i a la fi no té res a perdre; és un pobre jove actor. És una història molt ben construïda però el punt fluix és que Marlowe mori en una baralla de taberna. Tot té sentit com se’ns és plantejat. Les primeres obres que s’atribueixen a Shakespeare daten de 1593, el mateix any de la mort de Marlowe. Aquesta coincidència resulta cridanera, així com el que, tenint tots dos la mateixa edat en aquest moment (29 anys), Marlowe ja comptés amb una relativament extensa producció literària; mentre que Shakespeare, que arribaria a produir entre dues i tres obres de teatre anuals, encara no hagués començat la seva carrera com a autor. Un altre argument utilitzat és que existiria una similitud entre la producció literària de tots dos autors, producció principalment teatral, esquitxada per poemes d'inspiració clàssica. Conjuntament amb altres arguments fa que els partidaris de l'autoria shakespeariana vegin l'obra de dos autors diferents, mentre que els marlovians veuen l'obra d'un mateix autor en dues etapes diferents de la seva vida. 2.4 Edward de Vere, Comte d’Oxford Shakespeare parla d’altres cultures, entre elles la italiana, i coneix les lleis amb força profunditat. Com pot ser que algú que representa que no ha marxat mai del seu país en pugui conèixer tant bé d’altres i encara més les lleis? El comte d’Oxford va estar un temps vivint allà i per això John Thomas Looney 16 va crear la teoria oxfordiana. Tots els arguments que tenia per sustentar el seu punt de vista els va ajuntar en el llibre Shakespeare identified. El llibre comença exposant molts arguments dels anti stratfordians sobre la poca educació rebuda per Shakespeare, continua criticant el mètodes d’alguns antistratfordions especialment els que creien la teoria Baconiana i els seus mètodes de xifratge. Creu que algú que vol ocultar la seva identitat és poc probable que deixi aquests tipus de missatges. 16 John Thomas Looney (1870-1944) professor d’anglès britànic i autor “Shakespere identified” publicat al 1920. 12 Es verdad, nunca vi una diosa caminar: Mi amada, al andar, pisa la tierra Pero creo tan única a mi amada Como a cualquiera falsamente comparada. A l’any 2013 Duncan Salked, de la Universitat de Chichester va dir que la dama negra era una prostituta. Aubrey Burl, un historiador britànic, en el seu llibre “La amante de Shakespeare”, reconeix que és una possibilitat, però creu que és molt remota i s’inclina per la teoria que Aline Florio , que era l’esposa d’un traductor italià de l’època, ho era. Tot hi així hi ha certs poemes i obres que van ser publicats amb el seu consentiment que també porten a l'especulació. Un exemple clar és quan a La Nit de Reis Antoni protesta a Sebastià perquè l’ha d’acompanyar a les seves aventures: “Si no em mataràs pel meu amor deixa’m ser el teu servidor” (acte II escena 1). És a dir morirà si el deixa enrere. Un altre Antonio, a El mercader de Venècia , arrisca la seva vida pel seu amorós amic Bassanio. Els actors del teatre actual retraten regularment aquestes relacions com a homessexuals. En Troilus i Cressida, es diu que Patrocle és la"puta masculina" d'Aquil·les tal com es suggereix a Homer, i certament els dos són molt estrets en l'amistat, tot i que Patrocle amonesta a Aquil·les que pugui lluitar per dient: “Una dona impudent i ben criada no és més avorrida que un home efeminat en temps d’acció” Una vegada més, en l’escenari modern aquesta relació és evident però no sabem si Shakespeare ho valorà com a homesexualitat. Certament, les seves obres de teatre contenen moltes descripcions molt positives de l’heterosexualitat, en els amors de Romeu i Julieta, Orlando i Rosaline entre molts altres. Al mateix temps, Shakespeare és astut en les seves representacions d’ambigüitat sexual. Per exemple: Viola (una jove nàufraga) es disfressa d’home i passa a ser Cesario, a la Nit de Reis guanya l'amor del duc Orsino d'una manera tan delicada que el que sembla ser l'amor entre dos homes es transforma en l'aparellament heterosexual d'Orsino i Viola. L'ambigüitat es veu reforçada pel coneixement del públic al teatre de Shakespeare on Viola/Cesario va ser interpretat per un nen actor potser setze. També hi ha moltes altres situacions de transvestisme per exemple Porcia en El mercader de Venècia on es vesteix d’advocat per poder aconseguir recuperar un anell. Un altre exemple seria Imogen a Cymbeline o Rosalind/ Ganímedes en Vosté Com Com és, de broma explora els límits d'incertesa entre els diferents gèneres. 15 4. Conclusions Com he explicat hi ha moltes especulacions envers a varis aspectes de la figura de Shakespeare des de la més important sent l’autoria de les seves obres fins a la seva possible homosexualitat. Personalment no considero que sigui crucial qui les hagi escrit perquè les continuarem treballant i estudiant, seran igual de valuoses, perquè ja formen part de la història i la literatura. No ens farà canviar el nostre parer, ningú dubta ni dubtarà de la grandesa de Shakespeare i el seu impacte en la literatura. És probable que el misteri al voltant de l’autoria de les seves obres no s’acabi mai de destapar. Saber poc de la biografia de Shakespeare, doncs, no és res que ens impedeixi llegir-lo; al contrari, és un estímul a llegir-lo millor. A la fi, el què el fa immortal i universal, un clàssic, és que inclús després de centenars d’anys de la seva mort les seves obres i ell continuin sent recurrents amb moltes coses per dir-nos i ensenyar-nos. 5. Webgrafia Canal historia, William Shakespeare, Canal historia. Data de consulta: 26 de desembre de 2021 https://canalhistoria.es/perfiles/william-shakespeare/ 16 Julián Elliot (actualitzat per última vegada 12 de setembre del 2019) ¿Y si Shakespeare no era Shakespeare? La Vanguardia. Data de consulta: 26 de desembre del 2021 https://www.lavanguardia.com/historiayvida/edad-moderna/20190412/47312917118/y-si-shak espeare-no-era-shakespeare.html Michel Alpert (actualitzat última vegada 29 de gener del 2021) Shakespeare, el rey de los teatros londinenses, National Geographic. Data de consulta 26 de desembre de 2021. https://historia.nationalgeographic.com.es/a/shakespeare-rey-teatros-londinenses_6944 El país (6 de juny del 2005) El hablante de español utiliza cada vez menos palabras, El país. Data de consulta: 30 de desembre de 2021. https://cincodias.elpais.com/cincodias/2005/06/06/sentidos/1118024839_850215.html El país (13 de juliol del 2006 ) El 'Primer Folio' de Shakespeare, El país. Data de consulta: 30 de desembre de 2021. https://elpais.com/cultura/2006/07/13/actualidad/1152741603_850215.html Redacción BBC Mundo (14 de juny del 20220) La sorprendente precisión científica con la que William Shakespeare mató a cientos de sus personajes, BBC. Data de consulta: 30 de desembre de 2021. https://www.bbc.com/mundo/noticias-52715522 Green Lane (25 de maig del 2019) Una introducció al vers en blanc, Green Lane. Data de consulta: 2 de gener de 2022. https://www.greelane.com/ca/humanities/literatura/blank-verse-poetry-4171243/ Wikipedia, La enciclopedia libre, (8 de juny del 2021) Teoría Marlowe. Wikipedia, La enciclopedia libre. Data de consulta: 2 de gener de 2022 .https://es.wikipedia.org/wiki/Teor%C3%ADa_Marlowe 17