Mitos y Iconografía de los Dioses Griegos: Cíbeles, Zeus y Hera - Prof. Carulla Peña, Apuntes de Lexicología

¡Descarga Mitos y Iconografía de los Dioses Griegos: Cíbeles, Zeus y Hera - Prof. Carulla Peña y más Apuntes en PDF de Lexicología solo en Docsity! Iconografia 16 feb Cronos com al.legoria del temps Atributs: la falç, més tard: la guadalla, urogoros (la serp que s’enrosca), la crossa. També amb un rellotge de sorra. Castració d’Urà (Cronos castrant a Urà) Saturn (Cronos) devorant als seus fills. Rea Altra titànide, germana de cronos, la mare dels deus. Rea a l’antigüitat no té atributs caracteristics, el que la caraceritza és la pedra embolicada. Cíbele Deesa, cibeles. Deesa relacionada amb cultes .. Atributs: Disc que fa referencia al món. Els lleons súper característics. El barret polos. Corona en forma de castell. Els lleons: Atalanta i Ipomeles. També pot aparèixer amb Atis. Atis porta un barret frigid. A l’edat Mitjana Cibele apareix també amb claus, perquè és la deesa mare. Les claus fan referencia a les claus que obren la terra. Sincretisme: Rea – Cíbeles – Magna Mater (Gea) Quan els grecs es queden la imatge de Cíbeles fan una barreja amb Rea. I també amb Gea. Durant l’edat Moderna, també trobem barreges. Sincretisme entre les tres. Gigantomàquia Zeus i els seus germans lluitan contra els Titans on lluiten també els deus, els escatombes i els cíclops. No és una escena que es representi. Després de derrotar els titans es reparteixen el món. Després d’això tenen una altra Gea, resentida per la derrota dels Titans, te uns fills: els Gegants Aquesta escena si que es representa Els gegants es representen com a soldats de la època. S.VI Al segle V la imatge dels gegants canvia i es representa com a bàrbars amb pells d’animals. Una altra pista de que son gegants son les pedres perque lluiten a pedrades. Quan arriba l’helenisme sels representen com a sers nuus amb cames de serp. Iconografia 16 feb A l’epoca Romana igual que a l’Helenisme A la modernitat els gegants tornen a tenir forma humana, aqui agafa més potragonisme Zeus. Els deus sepulten els gegants amb pedres. Tifó Lluita Zeus amb Tifó. Tifonomàquia Un altre fill de Gea. El que causa més problemes ja que els deus marxen a Egipte. Una forma d’explicar els deus a egipte. Monstre amb ales i amb serps. Peus de serp. No és molt habitual. Les ales el distingeix dels gegants. A l’edat moderna tampoc s’el representa. Iconografia 16 feb Leto, grec Latona, llatí Mere de Apolo i Artemis Leto queda embarassada i Hera la persegueix i no la deixa parir a cap lloc. Leto aconsegueix parir a la illa de delos. A leto se la representa amb acttud cansada agafada a una palmera, la palmera fa referencia a la illa de delos. La representació més habitual és amb els dos nens. Leto, artemis i apolo formen la tríada de Delos. Acostumen a representar-se tots junts. A l’edat Moderna: Leto cansada també. Amb els dos fills mig amagats i alres dones que l’ajuden. Una escena que te a veure mb Leto, passa per un poblet i beu aigua i els campesins el veuen i els converteixen en granotes. Alcmena Mare de Heracles. Esposa de Anfitrió. Anfitrió va a la guerra i zeus vol amb Alcmena. Zeus es disfras de Anfintrió, Zeus té relacions amb Alcmena i fa que duri la nit 72h i la deixa embarassada i desprès marxa. Anfitrió la descobreix cansada i pensa que ha sigut infdel i la intenta sacrrificar i Zeus la salva. D’aquesta relació surt Heracle. I com que Alcmena te relacions tamé amb el seu marit la mateixa ni Heracles té un bessó però amb un altre pare. Envia unes serp a la cuna de Heracles i el germà i Heracles es defensa i les mata perque es fill d’un deu. Calisto Nimfa que forma part del sequic de Artemis. Zeus es transforma en Artemis per tenir relacions amb Calisto. En la antguitat no es representa aquesta escena, però en l’edat moderna si. Escena fàcil de reconeixer perque son dos noies. Escena recorrent en la modernitat. No es representa a la antiguitat per respecte a Artemis, segurament Deixa a calisto embarassada. Calisto no enten com ha passat. Atre escena: tot un seguit de noies i Calistto que la destapen i es nota que esta embarassada. Artemis diu que com ha tingut relacions amb un home la fan fora. Artemis la transforma en una osa, Calisto es transfoma després en una constelació A la antiguitat si que es representa la transformació de Calisto en una osa. En la modernitat es pot tobar a Artemis i a una osa. Hi ha una versió que diu que Artemis mata a la osa, i una altra que diu que Hera es qui mata la osa per gelossia. Iconografia 16 feb Ío Sacerdotessa de Argos (iutat). Sacerdotesa de Hera. Zeus es transforma en un núvol per portar-se a Ío, se la emporta i té relacions amb Ío. Hera apareix i les fa fora, Zeus transforma a Ío en una vaca. Zeus es veu obligat a regalar la vaca a Argos, un pastor que té 100 ulls, quan dorm té 50 ulls dormint i els altres desperts, així vigila la vaca tota la estona. Zeus per recuperar la vaca li demana a Hermes que dormi tots els ulls d’Argos amb una flauta i així Zeus recupera la seva Vaca, Hera s’entera d’això, agafa els ulls d’Argos i el posa al pavo real. Despres demana una mosca que pica i l’envia a per Ío. A l’antiguitat es representa molt l’escena de Argos vigilant a Ío i Hermes i com Zeus acaricia la Vaca. La del núvol no es representa a l’antiguitat. Al classisisme : Argos com a pastor amb tots els ulls, al final del clasisisme s’acutuma també a representar a Ío amb banyes, dona amb banyes. A l’època romana io amb anyes i argo que la vigila. Cap de Ío com a cap ed dona amb banyes que acostuma a posar-se a objectes Quan Io dona voltes per europa acaba a egipte on la agafan com a una deesa d’allà. Modernitat: la primera escena: zeus transformat en un núvol que s’emporta a Io. Altre escena: el moment en que hera pilla a Zeus i Ío. Surt Eros. En aquesta escena h ha un anacronisme: el paó que te els ulls que no cuadra perque aixó passa després. Altre escena: Hermes dormint a Argos(que ja no te els 100 ulls) i la vaca al costat. Hermes porta a sota la espassa per tallar-li el cap. E Europa La veu un dia a la vora del mar amv amigues seves i Zeus deideix transformarse amb un toro blanc. Europa es va quedar encantada amb el toro i se li piuja a sobre i Zeus se la emporta pel mar. Escena: la noia pujada al toro blanc pel mar. A mesura que passa el temps, a Europa comença a perdre la roba. Insinuant les seves forrmes. A l’epoca romana, helenistica: apareix despullada i emportant-se-la Renaixement: igual noia sobre toro que se la emporta pel mar. Modernitat: Escena prèvia a la platja i la escena quan se la emporta. Sémele Noia que s’enamora de Zeus i té relacions amb Zeus. Queda embarassada de Dionís. Iconografia 16 feb Quan sémele està embarassada de Dionís, Hera l’agafa i li diu que Zeus quan esta amb Hera es mostra diví i que amb Sémele no, li diu que li demani que Zeus es mostri com amb la seva dona, Zeus en el moment en que es mostra tal com és, es un extasis tan gran que Sémele queda fullminada, per la llum que desprén. Sémele era una mortal. Semele queda fulminada, hermes agafa el nen de a dintre de Sémele i el fica a la cuixa de Zeus per acabar el embaras. Gesta al nen dins de la cuixa de Zeus. Antiguitat: - No es representa la ultima escena on Zeus es mostra. - Si que es representa la mort de Sémele i Hermes com li possa el nen a la cuixxa de Zeus Quan neix Dionís, Hermes se lemporta a per protegir al nen de Hera, a asia. Modernitat: - Si que es representa la fulminació de Sémele. Dánae Princesa. El rei (el pare de danae) li diu un oracle que el seu nét el matarà. El pare agafa la Dánae i la tenca en una torre Zeus es transforma en una pluja d’or per tenir relacions amb dánae. Antiguitat: - Es representa la escena a vegades amb personatges adicionals. La noia queda embarassada, el pare no es creu que va venir Zeus, per exuplsar-la (el fill de Danae es perseu) quan ha nascut perseu els agafa als dos els possa en una caixa i els envia al mar. Modernitat: - Habitual representar l’escena de la pluja d’or. A finals de l’edat mitjana, principis del renaixement, l’escena es vol possar en paral.lel amb la verge maria, com a model de virtuositat. Entra amb contrast amb el sentit que donaran després, que de virtuosa, res, on una dona que es deixa prostitur per diners. (Barroc) Antíope Noia que per tenir relacions Zeus es transforrma en un sàtir. Mig home mig cabra. Zeus s’aproxima a Antíope mentre està dormint. L’escena a l’antiguitat quasi no es representa. A l’edat moderna entra en molta ambiguitat, perque era una escena recorrent que un sàtir faci això. Per reconeixer: Zeus amb Heros que porta a Zeus o un Sàtir i Heros dormit al costat, es una escena bastant ambigua, Zeus també pot sortir amb la aguila. Només podem saber si és Zeus per l’àguila.